A finals del 2025, Pantone proclamava com a Color de l’Any el cloud dancer, un blanc trencat que, sota una evocació poètica de lleugeresa i calma, no deixava de ser una aposta insòlita: per primera vegada, el blanc assumia el protagonisme anual. La decisió va generar controvèrsia. No només perquè el blanc continua sent, per a molts, més una absència que un color, sinó perquè, en un context polític marcat per la reactivació de discursos identitaris i conservadors, alguns hi van llegir una simbologia inquietant.

Jardins naturalistes, comunitaris, silvestres, urbans, botànics, minimalistes, comestibles, florals... La gamma de jardins que trobem arreu del món sembla gairebé infinita i està en constant evolució, responent sempre a les necessitats que imposa cada moment. I no és un fet contemporani, perquè, al llarg de la història de la jardineria, cada època ha tingut el seu propi estil, que responia a les preferències estètiques de cada moment i de cada cultura, sinó també com a resposta a les condicions climàtiques, al terreny i als materials disponibles en cada moment. Des de l’eficiència hidràulica i la simetria dels jardins egipcis, passant per la multifuncionalitat i l’aposta pel paisatgisme de la Grècia antiga, fins a arribar al control de l’espai dels jardins medievals, el minimalisme dels jardins japonesos o el rigor geomètric dels jardins francesos.

“Estic cansada”. Aquesta és una frase que habitualment es repeteix a la consulta d’Anna Sánchez Bendahan, sexòloga i terapeuta de parella. Un esgotament que té poc a veure amb no dormir prou hores: "Moltes dones estan cansades de vincular-se de la mateixa manera, de veure’s en els mateixos patrons o que els passi tota l’estona el mateix amb els homes", explica l'experta, i afegeix que “com a resposta, la dona expressa que necessita una pausa en els seus vincles sexuals, afectius o sexoafectius”.

Què passa dins del cervell d’una persona que crea música? I quan toca el seu instrument o surt a l’escenari? O encara més: com pot utilitzar la seva neurobiologia per potenciar l'atenció i la llibertat interpretativa? De tot això en parla Giulia Valle, compositora, contrabaixista de jazz, docent i autora del llibre Cerebro en equipo: neurociencia para el desempeño y la motivación en música (y otras artes) (Editorial Versos & Reversos, 2025).

Wendi Aarons estava escrivint a la biblioteca quan el so d'una veu enfadada va fer que tothom aixequés la vista. Una usuària, indignada per la política de l'establiment, va dir que portaria el seu fill a una altra biblioteca i va marxar molesta després d'increpar el personal. Tota la sala estava “molt alterada”, recorda Aarons, que és una humorista d'Austin, Texas. “Era un silenci horrible i incòmode”. Així i tot, Aarons, experta en equilibrar l'humor i la incomoditat, hi va veure una oportunitat. Es va aixecar i va dir: “Algú té el telèfon d'aquesta altra biblioteca? M'agradaria trucar-hi i avisar-los”. La incomoditat es va esfumar i van arribar les rialles. Tot va tornar a la normalitat. Aquest és el poder subtil de “prendre's les coses a la lleugera”.

“Molta gent reserva a quatre o cinc restaurants alhora, com hem fet nosaltres, i a última hora decideix a quin anar. Això està molt bé”, explicava una comensal al grup que seia a la seva taula en el restaurant Godard, a s’Agaró. El xef de l’establiment, Xavier Madrona, després d’aquest comentari no va poder evitar dir-li: “Disculpi, però això no està bé. Què faran els altres restaurants que no han estat escollits?” La senyora va irrompre: “És estiu, ja es recuperaran!”

Per a la indústria de la moda l’any comença al setembre perquè es duen a terme les passarel·les més rellevants del món –Nova York, Londres, Milà i París– i les principals revistes de moda rivalitzen en continguts amb portades enlluernadores per captar l’atenció del públic i les vendes. Aquest mes, crucial per al sector, coincideix també amb el canvi de temporada, les noves estratègies de comercialització i l'arribada d’un seguit de tendències que simplifiquen les col·leccions de les grans firmes ja vistes a la passarel·la. Finalment, acabaran quallant al carrer, un cop les grans distribuïdores de moda adaptin aquestes tendències amb dissenys senzills de preus assumibles. Grosso modo, la temporada del fred ve marcada per dos estils contraposats: uns defensen una moda racional que perduri al llarg del temps, mentre que altres recreen universos irreals amb dissenys sumptuosos que conviden a somiar com una via d’evasió del temps present.

Ja des d’inicis d’agost, al mercat s'hi ha pogut trobar raïm i figues de coll de dama, de proporcions petites, en general, i fins i tot amb aspecte sobremadurat. També des de principis d’agost a Prades (Baix Camp) ha començat la collita de llúpol, ingredient imprescindible amb què s’elabora la cervesa, i que hi aporta aroma i amargor, entre altres. Són tres exemples de com el menjar que ens alimenta pateix les conseqüències de les altes temperatures, perquè tots tres s’haurien d’haver collit a finals d’agost i setembre, i entretant podrien haver agafat més grandària a la planta o arbre on es desenvolupen. Les plantes interpreten la calor com el senyal per créixer, i per això les collites s’han hagut d’avançar. A Catalunya, la temperatura mitjana ha augmentat 1,6° respecte dels últims quaranta anys, i per al 2100 la previsió és que els increments oscil·lin entre els 2 i els 5°.