No és només que el 2026 hagi començat com un tro, condensant en poques setmanes tota la intensitat informativa que abans solia generar-se de manera més esponjada al llarg de tot un any. No és només la pressió frenètica a què ens sotmet el segon i potser no últim mandat de l’home taronja als Estats Units. Tampoc no és només el caos de la mobilitat a Catalunya, que s’estudiarà a les facultats de psicologia com un cas de burnout col·lectiu, com a mínim, i que si no hi posen remei acabarà empenyent algun usuari de Rodalies a llançar-se talús avall amb el comprensible i desesperat objectiu d’engegar-ho tot a rodar, ell i terres esllavissades i mur de contenció i dignitat col·lectiva formant una única i solidària protesta bonze-ferroviària de tots els materials fatigats.

Tothom ho ha experimentat algun cop: en les setmanes laboralment més curtes, perquè hi ha algun dia festiu, ens sentim, en general, més descansats i de més bon humor. I, a més, segurament, els quatre dies que passem a la feina rendim més. Això no és una percepció personal: diversos estudis internacionals han trobat una relació positiva entre una reducció de la jornada laboral i una millora del benestar del treballador, així com del seu rendiment laboral.  

Quan ja fa unes setmanes que ha començat l'any i els propòsits d'any nou comencen a no materialitzar-se, o pocs dies després de fer vacances, és probable que alguns sentin que la feina els desborda i que cada cop els costa més anar a treballar. Tot i que aquesta sensació pot ser generalitzada, quan es complica pot generar una situació de burnout. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha reconegut la síndrome del burnout o síndrome d'estar cremat com a malaltia, i ha quedat inclosa dins l'Estadística Internacional de Malalties i Problemes de Salut.

A vegades ens podem sentir absolutament desbordats a la feina. D'altres, arrosseguem un cansament que no marxa. ¿Pot ser que patim la síndrome del burnout? Tot seguit expliquem les claus principals d'aquest problema que pateix molta gent, i si pot dur a una baixa laboral.

No. Els correus electrònics, el retorn al tàper i al cafè de màquina no et fa sentir bé. Ahir descansaves a la platja. O potser estaves escarxofat al sofà amb el llibre que per fi vas tenir temps d'acabar. Avui estàs davant d'un centenar de missatges sense llegir.

Fa unes setmanes, quan semblava que Twitter podia apagar-se de manera imminent a causa de la falta de personal, una notícia esgarrifosa es va escampar per la xarxa: Elon Musk, el nou propietari de l'empresa de l'ocellet, demanava als empleats o que pleguessin o que estiguessin llestos per treballar "moltes hores i a una alta intensitat". A més, avisava que només els que rendissin "d'una manera excepcional", continuarien treballant a Twitter. No és la primera vegada que Musk vulnera tota tendència sana pel que fa a prevenció de riscos laborals en un entorn òptim: el 2018 va declarar que treballar "80 hores setmanals de forma sostinguda, amb pics de més de 100, és l'ideal de la feina per canviar el món". Tota una declaració de principis per generar estrès, pressió i competitivitat entre els treballadors i ajudar a convertir la seva vida en un espai de foscor i frustració que acabi degenerant en un burnout, un fenomen que, silenciós i implacable, s'està estenent per tot arreu.

"Sempre estic cansat i em sento improductiu a la feina. Com puc saber si estic deprimit o cremat?" És una pregunta que ens podem fer i és que l’esgotament, quan colpeja, és total. La safata d'entrada del correu electrònic sona i vols llançar el telèfon per l'habitació. Estàs fart del teu pis i potser tampoc pots suportar sortir de casa teva. Maldes per mirar de trobar la paraula correcta: dius als amics que estàs cansat, fregit o directament que estàs mort, en el sentit d'estar sense forces per a res més. Com saps si aquesta onada de cansament indica un cas d'esgotament o depressió en tota regla? Hem demanat als experts maneres d'identificar la diferència entre tots dos casos i com alleujar-ne els símptomes.