Amb la implantació de la jornada intensiva, ja fa més d'una dècada, van desaparèixer els menjadors de molts instituts, en especial als públics, no tant als concertats. La conseqüència més immediata i palpable ha estat que molts nens i nenes a partir dels 12 anys han deixat de fer àpats en condicions, sobretot els adolescents d'entorns més vulnerables, és a dir, aquells que no tenen un suport familiar adequat a casa. Amb una taxa de pobresa infantil que supera el 30%, no sembla que aquesta sigui una bona opció. Al tornar d'escola, molts adolescents no es troben ni un plat a taula ni cap adult a la llar. De fet, l'alumnat que té una beca menjador a primària, quan passa a secundària, tot i seguir tenint-hi dret, aquest dret no es pot fer efectiu a l'haver desaparegut la majoria de menjadors escolars.

El debat sobre els horaris escolars i la necessitat de garantir el menjador als instituts i escoles catalans continua. Segons ha pogut saber l'ARA, el comitè d'experts encarregats de proposar mesures per revertir els mals resultats catalans a l'informe PISA demanarà que es faci un estudi sobre l'educació a temps complet, la possibilitat de recuperar la sisena hora i la necessitat de garantir el servei de menjador als alumnes vulnerables. Pel que fa a l'educació a temps complet, les idees que s'han posat sobre la taula estan en relació amb el fet que hi hagi un accés universal a activitats extraescolars després de la jornada lectiva i, en el cas de la sisena hora, el que es faria és demanar avaluar la diferència entre l'horari de l'escola concertada i el de la pública.

A Catalunya la gran majoria d'instituts fan jornada intensiva, és a dir, que els alumnes comencen les classes d'hora al matí (generalment entre les 8 h i les 9 h) i les acaben abans de dinar (entre les 14 h i les 15 h). Des que el 2012 Educació va donar l'opció de fer jornada intensiva més del 80% dels instituts públics catalans s'hi han acollit, però a la resta d'Europa aquest horari és una anomalia. De fet, només hi ha tres països on es fa jornada intensiva a primària i secundària: Alemanya, Hongria i Eslovàquia. En canvi, segons l'estudi School time fet pels investigadors en sociologia de la Universitat de València Daniel Gabaldón i Sandra Obiol, a Europa una quinzena de països, comptant-hi Finlàndia, França i Portugal, opten per fer jornada partida. Una minoria –incloent-hi Espanya– tenen un model mixt amb alguns centres que la fan partida i altres que la fan intensiva o continuada.

Anna Simó, consellera d’Educació, afirmava aquesta setmana que les escoles catalanes han viscut uns anys de molts canvis. Una pandèmia, el tancament de les aules, la reducció de les ràtios professor-alumnes, la gratuïtat de l’educació infantil o l’avançament del curs escolar. Alguns, com l’educació online, van ser la resposta a una situació sobrevinguda, per tornar a la normalitat després. Però d’altres, com la jornada contínua o les tardes de lleure, tenen el risc de quedar-se més enllà del que les circumstàncies exigien. 

El 5 de setembre comença un nou curs escolar i una de les novetats és que durant tot el setembre les criatures faran jornada intensiva. Com ho gestionareu? Els heu apuntat a les activitats de tarda de l'escola? Recorrereu als avis o a cangurs? Modifiqueu els vostres horaris laborals?