Ara fa just un any, el 13 de gener de 2023, entrava en vigor la Llei de la ciència de Catalunya, aprovada poc abans per una àmplia majoria del Parlament de Catalunya. La nova norma concep el model català de recerca, desenvolupament i innovació (l’R+D+I) com una eina per contribuir al benestar de les persones, la competitivitat de les empreses, l’eficàcia de les institucions públiques i la sostenibilitat. Una llei que posa especial èmfasi en el servei a la ciutadania donant resposta als grans desafiaments socials, fomentant la transferència de coneixement i la divulgació científica i la recerca transparent i col·laborativa.

Han passat més de quatre anys des que el 2018 es van fer els primers passos per a la redacció d’un marc normatiu propi que englobés el sistema català de ciència, tecnologia i innovació. I probablement en caldran molts més, comptant des d’ara, abans no estigui plenament desplegat. Sigui així o no, el cas és que el Parlament de Catalunya ha aprovat per fi la que és la primera llei de la ciència catalana, a través de la qual s’ha d’impulsar un “model propi” que doni estabilitat a la recerca i al personal que en forma part, a més de definir un model de finançament que impliqui l’activitat del sector privat, faci promoció de la igualtat de gènere i es doti d’un mecanisme de “ciència oberta”, que no és altra cosa que aplicar models de transparència a la recerca. La llei ha rebut el suport de tots els grups parlamentaris llevat de la CUP, que s’ha abstingut, i de Vox, que hi ha votat en contra.