Quatre dies de pluges, una mica de tramuntaneta i la llum ha canviat. Aquella llum d’agost, caliginosa, i aquella calor que et feia la vida impossible han desaparegut com per un miracle. Malgrat els canvis climàtics que ens amenacen, sembla que la roda del temps va girant insubornable i cada any, al setembre, hi ha aquesta llum que retorna des del fons dels vells estius perduts ja per sempre. No viuré gaires anys més i no veuré les destrosses dels canvis que s’anuncien. Els estius tropicals enganxosos, la pujada del nivell del mar, la victòria molesta de les espècies invasives, els mosquits exuberants, les selves espesses on ara hi ha alzines i pins, o bé, si no plou mai, la sorra d’un desert recalcitrant. No ho veuré. Però no n’estic content. 

Després de les pluges de la primavera i d’inicis d’estiu els embassaments de les conques internes catalanes es van enfilar fins al 37% de la seva capacitat, un valor força superior al que tenien exactament un any enrere. Un estiu força càlid, amb pluges molt restringides a les comarques pirinenques i un elevat consum d’aigua, ha fet que les reserves d’aigua hagin tornat a baixar de manera progressiva, fins a arribar ara al 30,87% (fa un any estaven al 23,5%). La situació és especialment dramàtica en comarques com el Priorat, on el sector agrícola pateix els efectes d’una sequera molt persistent que ha fet que els embassaments ja es trobin a l’1% de la seva capacitat, i que ha obligat els municipis a fer talls d’aigua per intentar allargar la vida de la poca aigua disponible. 

Diu la Fina Birulés, sàvia entre nosaltres, en el seu darrer llibre sobre Hannah Arendt publicat per Arcàdia (Hannah Arendt: el món en joc), que “la responsabilitat ha d’estar vinculada a la insistència per encarar la realitat, sigui quina sigui, i a la perseverança en l’acció, al fet d’assumir la iniciativa respecte del que ens ha estat donat, a la nostra condició de natals”. Aquesta frase és preciosa i un bon exemple del que la Fina anomena “trens de pensament” d’Arendt. Encarar la realitat amb perseverança en l’acció vol dir estar amatent al que fem d’una determinada manera, prenent consciència que els nostres actes impacten el món amb un ressò imprevisible, del qual ens hem de fer càrrec amb coratge i realisme. La natalitat, en aquest sentit, no és pas una situació puntual (néixer una vegada o en un lloc) sinó un “inici continuat” sempre fràgil i incert. La condició natal significa sempre començar de bell nou per donar un altre estatut a les paraules i refundar la nostra relació amb el món i amb els altres.

No sé si també els passa a vostès, però, per a mi, avui comença alguna cosa més important que un any nou: comença una nova temporada. I és que, des que tenim ús de raó, la nostra vida activa ha començat cada setembre amb una etapa nova i més important que al gener: cursos acadèmics (abans els nostres i després els dels nostres fills), temporades futbolístiques, radiofòniques, televisives, culturals... Totes amb els seus objectius, els seus companys de viatge i els seus revolts inesperats. A l’escola, al setembre, tots ens fèiem un any més grans de cop.

Les tardes de lleure durant el mes de setembre a l'escola no han convençut la comunitat educativa. Aquesta és la principal conclusió de l'avaluació externa que el departament d'Educació va encarregar per analitzar el funcionament de la mesura implantada a l'inici d'aquest curs. Entre els àmbits a millorar, l'estudi destaca la necessitat de més hores lectives, més monitors, i que les activitats formin part del projecte educatiu. Davant els resultats de l'anàlisi, la conselleria proposa recuperar l'horari lectiu complet al mes de setembre i, per tant, descartar les activitats de lleure que es van organitzar a l'inici d'aquest curs. Aquesta és l'opció més votada pel centenar de representants d'equips directius, docents, famílies i experts que han participat en l'auditoria externa. Tot i aquesta majoria, cal tenir en compte que, en el cas del personal docent, l'opció més votada ha estat mantenir el lleure educatiu les tardes de setembre i que l'informe aclareix que els sindicats no han volgut fer cap proposta, ja que, directament, es mostren contraris a l'avançament del curs.