En els darrers anys, Alberto Barbera, el director artístic del Festival de Cinema Venècia, ha demostrat un bon ull a l’hora de convertir la Mostra en un espai acollidor per a les produccions de Hollywood i les grans plataformes de streaming. L’eufòria generada per l’encant mediàtic de les estrelles nord-americanes ha tapat el declivi en la qualitat artística i la creixent homogeneïtzació de la cada vegada més anglòfona programació del festival. No obstant això, Barbera no ha aconseguit silenciar les crítiques que ha generat l’escassa participació de dones cineastes en el certamen Italià, un reclam de paritat que, any rere any, cau en sac foradat. Aquest any, com l’anterior, només són cinc les dones cineastes que participen en una Secció Oficial que, de moment, ha deixat pocs títols per al record. Per sort, l’arribada a Venècia de les britàniques Joanna Hogg i Tilda Swinton, per presentar The eternal daughter, ha aportat, finalment, una justa dosi de grandesa a la competició pel Lleó d’Or.