El primer moviment de pes per mirar de reconduir la divisió independentista de la Diada ha tingut lloc aquest dimarts al Palau de la Generalitat i ha servit fonamentalment per constatar l'abisme que separa l'estratègia del president Pere Aragonès de la de l'ANC. El cap del Govern ha citat aquesta entitat, i també Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), per refer ponts, però la impressió és que recosir el consens no serà gens fàcil. L'Assemblea ha acudit a la cita amb la proposta sota el braç de "fer efectiva la independència" el segon semestre del 2023, idea que ha quedat descartada automàticament per Aragonès. "No es donen les condicions per tirar endavant una proposta així, i això ho sap tothom", ha dit a la sortida la consellera de Presidència, Laura Vilagrà.

Diumenge al vespre el Telenotícies informava sobre les celebracions de la Diada que s’havien desenvolupat durant tot el dia. Després dels titulars, les primeres imatges que ensenyava l’informatiu eren vint-i-cinc segons de plans sobre la manifestació per la independència. A dalt, un rètol n’especificava l’autoria: Imatges ANC. La necessitat d’incloure imatges propietat de l’ens que ho organitzava provocava certa perplexitat, bàsicament perquè era obvi que TV3 disposava d’imatges pròpies. Havia estat informant de la marxa tota la tarda, hi havia professionals de la cadena enviats a la zona i el periodista Pere Bosch connectava en directe per informar dels titulars més destacats de la jornada. Durant la notícia, mentre Bosch feia la crònica, els espectadors continuàvem veient més imatges de la manifestació i aleshores començaves a tenir el dubte de si totes eren de la cadena o si, entremig, n’hi havia de barrejades que també estaven servides per l’ANC i no s’especificava. En el vídeo que posteriorment resumia l’evolució de la marxa independentista, tornava a aparèixer el rètol: Imatges realitzades ANC.

Més enllà de les xifres de participació i l'opinió concreta de cada participant, és evident que la manifestació de l'ANC va ser un èxit i reforça el posicionament dels qui, a dins de Junts, opten per sortir del Govern abans de final d'any. Des d'aquest punt de vista, i encara que la correlació de forces interna no hagi canviat, el sector que encapçala Laura Borràs va rebre diumenge una important dosi d'autoestima. I el suport explícit de Carles Puigdemont pot acabar decantant la balança. En aquest sentit, els turullistes, sumant-se a la pressió a ERC, poden estar cavant la seva pròpia fossa, ja que en el fons estan alimentant el discurs de Borràs. Els republicans, amb aquest panorama, no tenen cap incentiu per moure's. Ells ja han decidit aguantar la posició i suportar el xàfec. Ara és Junts qui s'ha d'aclarir.

Tothom donava per fet que la Diada exhibiria la divisió independentista, però calia resoldre encara l'interrogant sobre si aquesta fractura sacsejaria d'alguna manera el moviment. L'endemà de l'Onze de Setembre, lluny de fer algun propòsit d'esmena, els principals actors de l'independentisme han aguditzat el foc creuat contra les respectives estratègies. El més evident és el pols que mantenen ERC i l'ANC, que no només no s'apaivaga sinó que s'ha redoblat. Si l'Assemblea llançava aquest diumenge l'ultimàtum al Govern d'"independència o eleccions", aquest dilluns ERC ha descartat per complet un avançament electoral amb l'argument que seria "irresponsable" davant la tardor complicada que s'espera. Enmig de tot aquest escenari de retrets i divergències, l'únic punt de connexió és que els dos socis del Govern, Junts i ERC, coincideixen que cal refer un espai de coordinació per intentar recuperar "el consens estratègic" de partits, entitats i carrer al voltant del Procés. Tanmateix, l'enfocament que plantegen per aquest nou espai és ben diferent.

Algunes reflexions sobre la manifestació de la Diada d’ahir a la tarda:

Pot semblar una paradoxa, però els responsables de l'actual onada antipolítica (de caires clarament populistes, com va ressaltar Xavier Antich) que s'ha apoderat de part de l'independentisme i que té en l'ANC la seva màxima expressió són els mateixos partits polítics. Els independentistes, en concret, i sense distincions. Veient el grau de malestar i emprenyamenta que es respirava al carrer, resulta inevitable recordar les intervencions d'Inés Arrimadas al faristol del Parlament quan, davant d'un Carles Puigdemont i un Oriol Junqueras que somreien amb condescendència, advertia que el Procés acabaria provocant frustració. I a fe de Déu que els fets li han acabat donant la raó, tot i que ella no va veure que la frustració, en aquest cas en el camp espanyolista, acabaria engolint-la a ella mateixa.

Si bé per a Esquerra aquesta Diada ha sigut una jornada complicada, Junts no ha viscut moments de tensió sonats amb els manifestants independentistes ni dissabte a la nit al Fossar de les Moreres ni tampoc aquest diumenge durant la mobilització convocada per l’Assemblea. I la formació s’ha bolcat en la protesta, malgrat el manifest que carregava contra els partits –en particular ho feia contra l’estratègia de diàleg del president, Pere Aragonès–. Encapçalats per la presidenta de la formació, Laura Borràs, i el secretari general, Jordi Turull, una àmplia delegació del Govern –alguns consellers com Josep Maria Argimon, fins i tot amb la samarreta de l’ANC– ha desfilat per l’avinguda Paral·lel de Barcelona entre peticions de fotos i selfies dels assistents. En el cas de Borràs també ha rebut alguns crits de "presidenta".

La Diada del 2022 ha reflectit la situació de confusió que viu el país. Cinc anys després del referèndum de l’1-O, l’independentisme s’ha tornat a mobilitzar, però ho ha fet mostrant sense gaires miraments ni dissimulacions la seva divisió. Les dues grans entitats del sobiranisme, Òmnium (amb 190.000 socis) i l’ANC (amb 45.000), han tret al carrer milers de ciutadans: els missatges i les crides han estat, en canvi, clarament contradictoris. Igual com passa al Govern, en què ERC i JxCat comparteixen l’executiu però dissenteixen en l’estratègia política, les dues grans associacions de la societat civil que han liderat durant anys el Procés cada cop deixen més clara la seva distància.

De motius n'hi havia sobradament per a la desmobilització. Tot i això, un cop més, milers de persones han tornat a sortir a manifestar-se per la independència recordant que el conflicte pot estar latent però en cap cas no està resolt. Malgrat la decepció de molts i la irritació amb els que van crear expectatives que no van complir, a pesar dels errors i de la falta d'una estratègia comuna dels partits que comparteixen govern. Malgrat tot, milers de persones han sortit al carrer convocades per l'ANC i Òmnium, que molt cordialment han posat en evidència discursos antagònics. Xavier Antich, amb la legitimitat dels seus 190.000 socis, posava Òmnium a la posició de sortida "d'un nou cicle per a la resolució democràtica del conflicte polític" i advertia contra "els discursos populistes de l'antipolítica". Minuts després, Dolors Feliu posava l'ANC al davant d'una exigència clara: "Independència o eleccions", i avançava la disposició de construir una llista cívica al marge dels partits polítics.

Deuen ser quarts de quatre que agafo el tren cap a Barcelona. A la megafonia de l'estació diuen que "amb motiu de la Diada" hi haurà més freqüència de pas, però els vagons no van plens. Esclar que altres anys més efervescents ja havíem anat a dinar a Barcelona, de manera que ens empapussàvem els canelons a la una i, tenint-los encara al ganyot, ens posàvem la samarreta i sortíem cap al tram, on prèviament ens havíem apuntat. Avui és tot més lliure. No semblem catalans.

En un món ideal, els mitjans de comunicació pagarien entre tots una empresa que efectués recomptes de manifestants seguint sempre la mateixa metodologia. I, a partir d’aquí, cadascú bastiria la seva anàlisi i el seu relat, respectant el fet essencial de si en una marxa hi havia cent mil o un milió de parcantístiques ànimes. No és el cas: el recompte segueix sent un dels punts cecs del periodisme i sovint el lector s'ha de conformar amb allò de x segons la Guàrdia Urbana, 8x segons els organitzadors, triï vostè on situa la factualitat.

Si algú pensava que l'escalada de retrets entre l'ANC i els partits –bàsicament ERC– es moderaria durant la Diada s'haurà equivocat de mig a mig. L'Onze de Setembre més tens dins l'independentisme ha acabat amb una amenaça directa de l'Assemblea al Govern: "O independència o eleccions", com li ha exigit la seva presidenta, Dolors Feliu, davant milers de persones que cridaven a l'uníson "Govern dimissió!". El trencament entre partits i institucions i una part de la societat civil independentista ha arribat a la màxima expressió aquest diumenge, però ja fa dies que es podia presagiar un resultat com aquest. Sense el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ni cap altre representant de la direcció d'ERC a la manifestació de l'ANC –Carme Forcadell ha estat a la capçalera com a expresidenta de l'entitat–, Feliu ha retret que hi hagi qui intenti aturar les mobilitzacions. "Intenten que siguem pocs, que no se'ns senti", ha criticat abans d'exclamar: "No ens faran callar!"

Fent bons els pronòstics, la Diada d'aquest any no ha sigut fàcil per a ERC. L'absència del president Aragonès de la manifestació de l'ANC i el pols obert del partit amb l'entitat de Dolors Feliu havien generat controvèrsia, que s'ha acabat transformant en xiulades i retrets en alguns actes en què han participat els republicans. Les escridassades a l'Onze de Setembre no són noves des que el Procés s'ha estancat i la pandèmia s'ha esvaït, però sí que han pujat d'intensitat. Van començar divendres a la nit amb el discurs que el president va gravar des d'Empúries, van continuar dissabte a la mitjanit al Fossar de les Moreres i s'han manifestat de nou en l'ofrena floral a Rafael Casanova. Sigui com sigui, el partit d'Oriol Junqueras ha convertit el seu acte propi de la Diada –celebrat a Barcelona a la tarda– en un acte de reivindicació de la trajectòria del partit i de reafirmació de la seva estratègia. "Ningú ens farà callar i no tenim por de ningú", ha dit el president del partit.

Rafael Casanova (Moià, 1660 - Sant Boi de Llobregat, 1743) és l’heroi nacional de l’Onze de Setembre, que commemora la derrota dels catalans contra les tropes del rei borbònic Felip V. Una derrota que va significar, a més, un cop a la sobirania catalana en tant que els austriacistes defensaven “les llibertats, les constitucions, les lleis i les institucions pròpies”, reivindica el professor d’història moderna i contemporània de la UAB Enric Pujol. Va ser l’últim conseller en cap de Barcelona i màxim dirigent de la resistència durant el setge a la ciutat. Tot i haver perdut, el simbolisme de la seva figura va portar el franquisme a retirar-ne l’estàtua, obra de Rossend Nobas.

La segona Diada de Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat és, també, la de més divisió independentista dels últims deu anys. És per això que en el seu tradicional missatge institucional, emès aquest dissabte a la nit, el president no ha volgut trepitjar ulls de poll. El cap del Govern, que fa una setmana va anunciar que no participaria en la manifestació de l'ANC pel discurs crític amb els partits de l'entitat sobiranista, ha volgut deixar de banda els retrets un dia abans de l'Onze de Setembre i s'ha centrat en reivindicar els avenços del seu govern tant en l'àmbit socioeconòmic com en el nacional. Aragonès ha posat en valor els primers acords de la taula de diàleg després de dos anys i mig de funcionament i ha recuperat la bandera del "dret a decidir" per llançar un missatge ambiciós, però sense gaires concrecions: "Catalunya tornarà a votar el seu futur".

La divisió independentista que tantes vegades s’ha intentat corregir en aquesta Diada serà inevitable que es manifesti. Si en alguna cosa ha evolucionat el moviment últimament és que ja ningú intenta dissimular. Davant d’aquest context, l’ARA s’ha dirigit a sis cares conegudes de la societat civil per formular-los dues preguntes.