Després de filmar el gran documental sobre el cas Snowden (Citizenfour), Laura Poitras posa el focus en Nan Goldin, la fotògrafa del costat salvatge i de l’underground novaiorquès. Però La belleza y el dolor, Lleó d’Or de Venècia, no és un biopic documental més, sinó que combina la biografia descarnada d’una artista que va viure al límit i la seva guerra contra la nissaga farmacèutica dels Sackler, mecenes d’art i responsables de l’epidèmia d’addicció als opiacis de la qual Goldin va ser una de les víctimes. Un documental poderós i emocionant que divendres arriba als cinemes i dilluns podria guanyar l'Oscar.

La nord-americana Laura Poitras no figurava en la llista de favorites a endur-se el Lleó d’Or de la 79a Mostra de Venècia. El seu magnífic documental All the beauty and the bloodshed, que es va presentar els primers dies de festival, s’havia vist desplaçat a un segon pla per la desfilada d’estrelles de Hollywood convidades al Lido. Per sort, el jurat presidit per Julianne Moore li ha atorgat aquest dissabte l’estatus que mereixia, i ha convertit aquest retrat fílmic de la dramàtica i subversiva odissea vital de la fotògrafa Nan Goldin en el segon documental que guanya el Lleó d’Or, després de l’aconseguit per l’italià Gianfranco Rosi el 2013 per Sacro GRA. Sobre l’escenari de la Sala Grande de la Mostra, amb el daurat guardó a les mans, Poitras ha assenyalat: “He conegut molta gent valenta a la meva vida, però no n’hi ha cap com la Nan”.