"Visc una tortura: tots els desnonaments són una experiència duríssima, però no es viu igual amb 30 anys que amb 60". Qui parla és l'Elena Olivella de 62 anys. Ella és, molt probablement, una de les últimes veïnes "de tota la vida" que queden al carrer Ferran de Barcelona, a tocar de l'emblemàtica plaça Sant Jaume. Ostenta un títol que, a més, té data de caducitat, perquè el dia 4 de març hi ha previst el seu desnonament.

Cop de timó en la política d'habitatge social de lloguer a Catalunya. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha promès aquest matí que el Govern farà fins a 10.000 pisos nous de lloguer social en els pròxims tres anys, fins al 2026, repartits en una vuitantena de municipis de tot Catalunya. Aquesta xifra representa augmentar en un 18% més el parc actual de pisos de lloguer social, que ara mateix se situa en els 55.000 pisos a tot el territori. "Tenim molt clar que l'accés a l'habitatge no és un luxe, és un dret bàsic", ha dit Aragonès. "Aquesta xifra suposa un gran salt endavant en el volum d'habitatges de lloguer social i constata l'aposta decidida per donar resposta a una necessitat social més que evident", ha afegit.

Menorca, tradicionalment illa de segones residències en mans de catalans i britànics, veu com des de la crisi sanitària de la covid-19 ha canviat de paradigma. Mentre els madrilenys s’han convertit en el principal mercat comprador de l’àmbit estatal, els francesos ja han superat els britànics. Actualment, set de cada deu vendes tenen com a protagonistes compradors espanyols, i només tres transaccions es fan amb estrangers.