Aquest diumenge i dilluns, els ciutadans de Florència estan cridats a les urnes per a la segona volta de les eleccions a l'alcaldia de la ciutat, que enfrontarà els dos candidats més votats, la progressista Sara Funaro, que va obtenir el 43% de les paperetes, i Eike Schmidt, l'exdirector de la Galeria dels Uffizi, que es va quedar amb prop del 33% dels vots.

El Senat italià ha donat llum verda aquest dilluns a la reforma impulsada pel govern de Giorgia Meloni que inclou, entre altres novetats, l'elecció directa del primer ministre. El camí cap a l'aprovació definitiva de la “mare de totes les reformes”, com la va definir la líder de Germans d'Itàlia, encara és llarg i complicat, però ja ha despertat la indignació de l'oposició, que aquest dimarts s'ha manifestat als carrers de Roma per mostrar-hi el seu rebuig.

Germans d'Itàlia, el partit de la primera ministra Giorgia Meloni, ha celebrat aquest cap de setmana a Roma la seva festa anual. Batejada amb el nom d'Atreyu, un personatge de la novel·la La història interminable de Michael Ende que els postfeixistes s'han apropiat com a referent cultural, ha reunit a la capital italiana una diversa representació de personalitats nacionals i internacionals. Hi han participat el primer ministre britànic, Rishi Sunak, que ha evocat el “radicalisme de Margaret Thatcher” contra la immigració irregular; l'albanès Edi Rama, a qui el Tribunal Constitucional del seu país acaba de tirar per terra el projecte de construir un centre d'internament d'immigrants gestionat per Itàlia a Albània, la gran aposta de Meloni per resoldre el problema migratori a la Mediterrània; el magnat Elon Musk, o Santiago Abascal, un dels plats forts de la cita.

Les eleccions a Suècia sembla que han confirmat la desaparició d’un nou cordó sanitari a Europa, i corroboren allò que fa uns anys semblava impensable: la dreta tradicional pacta governs amb l’extrema dreta i la normalitza, sovint apel·lant a un camí cap a la moderació que l’extrema dreta hauria estat transitant –els Demòcrates Suecs, de neonazis a populistes nacionalistes amb els quals es pot pactar–. O Germans d’Itàlia, un partit neofeixista que guanya les eleccions en coalició amb la dreta tradicional i la líder del qual ja ha dit que el seu programa econòmic s’adaptarà a l’ortodòxia de Brussel·les. ¿És fiable aquest relat de suposada moderació?

Quan DV, una estudiant de 24 anys, va decidir amb la parella que no continuaria amb el seu embaràs va haver de recórrer diversos hospitals, superar una consulta amb un especialista i esperar més d'una setmana --“per reflexionar”– abans de poder accedir a la RU486, la píndola abortiva que fins fa uns mesos només se subministrava durant un ingrés hospitalari obligatori de tres dies. Itàlia va aprovar el 1978 la llei que despenalitza la interrupció voluntària de l'embaràs i permet a les dones avortar en una estructura sanitària pública, però gairebé dos de cada tres metges es declaren objectors. Una anomalia que va fer que el Consell d'Europa condemnés el 2015 el país per violar el dret de les dones a la salut.

La ultradretana Giorgia Meloni té totes les cartes a favor seu per guanyar les eleccions legislatives que se celebraran a Itàlia el 25 de setembre. La líder de Germans d'Itàlia, que encapçala una coalició de dretes amb la Lliga de Matteo Salvini i Força Itàlia de Silvio Berlusconi, podria assolir el 25% dels vots, 19 punts més que el Partit Demòcrata (PD), segons els sondejos electorals de divendres, l'últim dia en què la llei italiana permet publicar-ne. Seria un triomf “històric” si fos confirmat per les urnes, adverteixen els analistes. Però la política romana no s'ha relaxat ni un sol dia des que va arrencar la campanya.