Quan es té el primer fill resulta complicat tot d'una aterrar en la lògica de l'alimentació infantil: llet materna, llets de fórmula i de creixement i, després, un munt de directrius (més o menys lògiques) a l'hora d'introduir l'alimentació als infants. Un món canviant segons avança el coneixement pediàtric i al·lergològic on ja no serveix el coneixement acumulat de les mares i àvies. Després d'aquesta primera fase d'iniciació a l'alimentació, els pares i mares afronten la inquietud per assolir una dieta equilibrada i que els infants mengin fruita i verdura de manera inversament proporcional a la quantitat de xocolata i llaminadures que anhelen prendre.

La canalla sovint no demana gaire més que sortir de la rutina de la mà de noves activitats. La primavera i l'estiu són bons moments per fer-ho. La ciutat de Barcelona i la seva rodalia són plenes de racons màgics on passar el migdia i, per què no, la tarda sencera amb activitats i jocs havent dinat. Només cal tenir presents alguns punts cardinals: Natura, espai per córrer, zones ombrívoles i fresques, punts de descoberta i molt d'aire lliure (que tan bé li va a tothom). Pel que fa al menjar, només cal posar-hi creativitat i recordar que també les criatures poden participar en la preparació del pica-pica amb tasques com manipular o rentar els aliments per implicar-los en una activitat en família o amb amics. El pla és rodó.

Ja és temporada alta de colònies (i ben aviat de casals d'estiu) i l'avituallament en aquests casos sense nevera és sempre un repte. Malgrat que tots els infants tenen garantits els àpats bàsics en aquestes sortides, no és mala idea portar extra de pica-pica. El gran obstacle és, de fet, l'absència de fred: a diferència de les excursions d'un dia, quan es poden preparar carmanyoles i àpats que aguantin unes hores sense refrigeració, en el cas de les colònies caldrà dotar-se d'opcions que suportin temperatures ambientals més enllà d'un o dos dies, ja que normalment les colònies s'allarguen durant uns tres o quatre dies, i cal que aquests piscolabis tinguin garantida la seguretat alimentària.

Un dels grans reptes de tenir infants, fins ben entrats els anys, és la possibilitat de fer plans adults o alguna activitat que s'hi assembli mínimament, com per exemple prendre una cervesa en una terrassa sota la tranquil·litat dels raigs de sol. Una gran opció per aconseguir fer compatibles aquests plans és buscar ponts possibles entre els dos plans de vida (el de l'adult i el de l'infant): això és, trobar parcs infantils o zones on la canalla pugui córrer amb la seguretat que donen, per exemple, les zones per als vianants, i alhora garantir que hi haurà una mica de bar o terrassa on poder seure i donar-se un petit homenatge vermuter. La bona notícia és que casa nostra, amiga del bon beure i també dels parcs infantils, és plena d'aquestes opcions i només cal tenir-les presents perquè tothom gaudeixi, plegats però amb prou marge, del seu temps lliure.

La introducció de l'alimentació complementària a partir dels sis mesos de vida dels nadons ha experimentat canvis recents i ara tot és una mica més senzill (o difícil, segons com es miri), perquè la introducció de tot un seguit d'aliments que abans es reservaven per a més endavant pel risc d'al·lèrgies es fa de manera més caòtica. En tot aquest reguitzell de productes que es poden donar a la canalla més petita n'hi ha alguns que no són recomanables, com la col, els espinacs, la borratja i la remolatxa, unes hortalisses que cal ajornar més enllà de l'any, segons recomanen els pediatres a les seves consultes en l'últim any.

Que complicats són de donar els llegums a la canalla: no ajuda ni la seva forma (aparentment poc amiga d'empassar-se), ni el seu gust rústic ni tampoc la seva pell, sovint aspre i, segons com, una mica indigesta. Aquestes llavors poc agraciades no són un cavall guanyador en la gastronomia infantil, en què la pasta a la bolonyesa i el pollastre fregit solen endur-se la millor fama. Ara bé, també és culpa de com els adults hem preparat sempre aquests ingredients, amb tendència a l'avorriment i a una posada en escena que ve poc de gust. I no es tracta exactament de fer ara que els llegums siguin el plat més sexi d'Instagram o el més viral de TikTok, però certament tenen més possibilitats de les que els acostumem a donar i, sobretot pel que fa a la canalla, es poden degustar de maneres més divertides, emmascarades i especialment saboroses. Com a mínim que no sigui dit que no hem intentat introduir-los un aliment ple de nutrients i proteïnes tant o més interessants que les de la carn.

Les maduixes són boníssimes per elles mateixes i, certament, no els cal cap afegit per gaudir-ne de la millor manera possible. Però per sortir de la rutina i sorprendre una mica la canalla a casa, les maduixes es poden preparar de maneres ben divertides per cridar-los l'atenció, passar una bona estona junts i degustar-les de manera alternativa a com ho fem sempre. Les cullerades de nata sobre les maduixes no fallen, i tampoc la seva maceració en suc de taronja o amb una mica de sucre (i en algunes llars també banyades en llet). Aquestes són fórmules que sabem que funcionen, però aquesta primavera ens proposem anar més enllà i seduir els infants parlant-los el seu mateix idioma. Per jugar de valent amb les maduixes amb infants a partir de dos anys, només calen exemplars d'aquesta fruita i llapis pastissers de xocolata que venen en qualsevol supermercat.

Les festes d'aniversari infantils són una sobredosi sense control de sucre (sobretot) i també de sal per l'altíssima presència de dolços, llaminadures, snacks i entrepans. Tot i que les festes, per la seva naturalesa, són puntuals, es converteixen pràcticament en un hàbit mensual o quinzenal quan l'infant s'hi exposa habitualment de la mà dels aniversaris de tots els companys de la seva classe. És en aquest sentit que paga la pena plantejar-se, entre tots, fer festes d'aniversari molt més saludables i que no trenquin totalment amb els paràmetres alimentaris establerts a casa amb tant d'esforç, alineats molt sovint amb una alimentació saludable i equilibrada.

Molt se'n parla, de la fregidora d'aire, però sempre per a elaboracions d'allò més evidents o per a preparacions totterreny per als adults que res tenen a veure amb el fregit. Aquest regal estrella del Nadal dels darrers anys té grans avantatges a l'hora de cuinar i la preparació d'aliments per a la canalla també es pot veure beneficiada d'un nou mètode de cuina que arriba quan ja pensàvem que ho havíem vist tot. L'avantatge més destacat en l'àmbit nutricional és la reducció de les calories respecte a una fregidora convencional: aquest sistema no n'afegeix tantes i fa que els àpats siguin menys calòrics aconseguint atractives textures similars. També, la rapidesa i facilitat d'ús d'aquests electrodomèstics són ideals per a les famílies que tenen pressa, poc temps per dedicar-se a la cuina i necessiten solucions fàcils i solvents. Finalment, hi ha una qüestió d'abaratiment del procés, ja que en moments en què el preu de l'oli està pels núvols, la cocció amb fregidora d'aire no surt tan cara tot i que el preu de la llum també sigui alt.

No és gens estrany que la canalla adopti els mateixos hàbits alimentaris que els seus progenitors i que acceptin de bon grat i, de fet, demanin, allò que veuen que triomfa a casa, com és el cas d'un ingredient tan nostrat com el fuet. Ara bé, pel que fa a l'alimentació infantil hi ha certs productes que sempre generen dubtes en les famílies, sigui per la seva aportació nutricional com per la seva seguretat a l'hora de ser empassats per un infant, i les famílies els ofereixen amb recança. És el cas dels embotits i, en concret, el fuet. A més a més, l'entrepà de fuet és un clàssic, fins i tot un ritual, dels esmorzars i els berenars a casa nostra i és difícil que la canalla n'escapi.

L'alimentació ecològica és una de les opcions que avui en dia tenen les famílies i els individus d'entre tota la gamma d'opcions disponibles. En aquest cas, es tracta de comprar aliments produïts naturalment utilitzant els recursos, processos i cicles naturals, sense alterar els ecosistemes ni posar en risc l'entorn, a més de restringir al màxim la utilització de productes químics, com els pesticides, fertilitzants o transgènics pel que fa als camps, i els antibiòtics i additius diversos en el cas dels productes animals, que a més han hagut d'estar criats en espais oberts i garantint el seu benestar. No s'ha d'obviar que aquesta alimentació és molt més cara que la no ecològica, ja que correspon a processos d'agricultura i ramaderia més artesanals i no tan intensius. De fet, estudis com el multidisciplinari El comportament del consumidor d'aliments ecològics a Espanya assenyalen que a l'Estat la presència del consum d'aliments ecològic està molt vinculada a les llars sense canalla. Ara bé, costa molt de trobar evidències científiques contrastades que assenyalin que el menjar ecològic és millor per a la salut que el que no ho és. El que existeixen, ara per ara, són les recomanacions de grans organismes internacionals al respecte i el fet lògic que un aliment natural serà sempre millor que un d'ultraprocessat. Heus aquí cinc raons per tendir a aquesta mena d'alimentació:

La tardor s'endinsa en les seves jornades més fosques i fredes i abraça aquesta setmana entrant la celebració de Tots Sants, festa nostrada dels morts no exempta de vestigis de la celebració internacional de Halloween. La festa de Tots Sants és tradicionalment també un homenatge a l'inici de la foscor in crescendo, un descens en la il·luminació que es considera màgic en assenyalar la connexió entre el món dels vius i el dels morts. Aquest relat no està gaire allunyat de la tradició nord-americana que, com la catalana, prové dels celtes. Si bé la tradició a casa nostra és un homenatge als avantpassats, la seva singularitat és que va acompanyada de molta teca, especialment de panellets i castanyes, i són dies de cuina, també amb infants, i no de llaminadures i caramels com passa a l'altra banda de l'Atlàntic. Per animar aquesta festa i deixar de banda l'abundant sucre de les llaminadures, és una gran idea jugar amb les criatures a elaborar divertides i terrorífiques propostes que, a més de fer-los riure, els ompliran d'energia.

Amb la tardor i l'arreplegament casolà que comporta, les llaminadures s'imposen com a snack preferit de moltes criatures. És difícil escapolir-se de la seva omnipresència al supermercat, en botigues properes a les escoles i al costat de la caixa en qualsevol establiment on els petits ens acompanyin. Ara bé, no són, en cap cas, un producte interessant per la seva alta composició en sucre, la manca gairebé rotunda de nutrients i, en el pitjor dels casos, la seva proactivitat en la formació de càries a mitjà termini i la promoció de l'obesitat infantil a llarg termini. Deixar la canalla sense un snack divertit i saborós com és el cas no sol ser una solució acceptable; per tant, cal empescar-se unes quantes idees per oferir llaminadures o variants i minimitzar els danys.

Una de les tasques més titàniques en una família amb canalla és pensar i organitzar els àpats de cada dia i tot allò que comporten: compra d'ingredients ajustats a les receptes, preparació de cada un dels àpats o batchcooking en cap de setmana i, finalment, aconseguir que les criatures s'ho empassin tot sense rondinar ni llençar menjar. Per això, una solució és simplificar i no embolicar-se en receptes massa enrevessades, ja que ja hi ha massa temes en la criança dels quals encarregar-se. Ara bé, això no vol dir accedir als desitjos de pizza, bolonyesa i nuggets que solen tenir les criatures ni descuidar un mil·límetre la seva salut, tot el contrari. Heus aquí una sèrie de receptes tan fàcils com saludables per fer via i no perdre la paciència.

Com si acabés de començar un nou any, la rentrée escolar també comporta nous reptes i desitjos per al curs que s'inicia, com el de menjar bé, de manera saludable, amb àpats farcits d'energia i de ràpida execució. Ja forma part del mainstream alimentari, però paga la pena recordar que els cereals comercials, generalment plens de sucres afegits o, darrerament, edulcorants de tota mena, són la pitjor de les opcions en una dieta saludable, i almenys per als dies de cada dia. Un bon esmorzar ha d'incloure lactis, cereals integrals, fruita i greixos saludables o, dit d'una altra manera: llet, iogurt, formatge fresc, torrades, civada, peces de fruita de temporada, llavors, alvocat i oli d'oliva, entre altres. D'altra banda, és important recordar que l'obesitat a la infància és un fenomen cada cop més estès i que, segons unes dades de fa pocs dies de la investigadora Isabel María Blancas, de l'Hospital Universitari Reina Sofia de Còrdova, la meitat dels nens d'entre 6 i 16 anys pateixen obesitat i sobrepès, cosa que significa que en vint anys les xifres s'han duplicat. Per això és molt útil tenir a mà un seguit de receptes.

Ja fa unes setmanes que la canalla va acabar l'escola i si bé hi ha activitats i casals, cal inventar-se alternatives atractives perquè s'entretinguin. La cuina amb infants sempre és divertida i és un motiu genial per aprendre, passar-ho bé i cultivar noves aptituds i valors a banda, és clar, de descobrir nous gustos i ingredients i del plaer posterior de degustar-los. Els gelats són una agradable manera de descobrir la cuina i provar fruites i ingredients diferents, incitant a una descoberta que d'altra manera seria més complicada i que a més a més es basa en productes saludables (sempre en funció del sucre que hi afegim). A més, en aquesta activitat també estarem cultivant la paciència (com a mínim la del temps de congelació dels gelats) i, en funció de l'edat de les criatures, habilitats manuals diverses relacionades amb la manipulació dels estris, tot això sense exposar-los a cap situació perillosa.

Habitualment, el colesterol alt es manifesta en les persones adultes i no és tan comú sentir casos d'hipercolesterolèmia en edat pediàtrica. El colesterol és una substància greixosa necessària fabricada pel cos en quantitats justes, però també prové d'aliments animals i vegetals, com carn, formatge, llet, mantega i olis com el de palma i coco (especialment dels que tenen greixos saturats i trans), de manera que el cos pot acabar tenint més colesterol del que li cal. Quan el colesterol és alt sol ser per factors ambientals, com dietes amb excés de greixos saturats, inactivitat, obesitat i tabac en els adolescents. Això fa que la dieta sigui el principal factor de risc, un factor, per sort, modificable. Ara bé, també hi ha casos de colesterol alt per malalties de base o colesterol hereditari, transmès de pares a fills.

Acaba l'escola i comença, en molts casos, un desgavell d'horaris i àpats durant setmanes capaç de desajustar a qualsevol. I això és, de fet, el que els passa a la majoria dels infants en edat escolar. Els horaris desajustats de son, l'accés il·limitat a la nevera, l'avorriment, el temps davant les pantalles i videojocs i la inactivitat són grans aliats de l'obesitat infantil. De fet, molts estudis que confirmen que les vacances d'estiu són "períodes crítics" pel que fa al pes corporal de la canalla.

Malgrat que molts puguin pensar que la celiaquia és una malaltia que afecta només els adults, es tracta d'una patologia que, de fet, és comuna en edat pediàtrica, amb una incidència a la majoria dels països europeus d'un de cada 100 infants, assolint fins i tot els tres de cada cent nens en alguns països. Ara bé, això no significa que les criatures i les seves famílies n'estiguin al cas, ja que la major part dels nens i nenes no es diagnostiquen, segons dades de l'European Society for Paediatric Gastroenterology Hepatology and Nutrition (ESPGHAN). Per això, resulta encara molt important aconseguir un diagnòstic d'aquest col·lectiu al més aviat possible, de manera que es pugui garantir als infants amb aquesta malaltia un creixement i desenvolupament òptims i una ràpida resolució dels símptomes.

Sota la màxima que mai s'ha d'obligar la canalla a menjar allò que no vol, segons sosté el pediatre Carlos González, la ingesta de peix i altres ingredients a priori més complicats o que generen més rebuig per la potència del seu gust pot fer-se d'una manera suau i cercant alternatives que no siguin posar el tall al plat i obligar a tragar. El peix és un ingredient que, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) s'ha de menjar dos cops a la setmana, especialment el peix mediterrani, com cavalla, anxoves i sardines. El peix és un aliment bàsic en la dieta per la seva aportació en greixos omega-3, minerals com iode, seleni i calci i vitamines A i D, així com proteïnes d'alt valor biològic. Per a la salut de la canalla, segons l'Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició, té molta importància, ja que té efectes beneficiosos sobre el desenvolupament neurològic, i per evitar malalties cròniques a l'edat adulta i autoimmunes. Per la seva banda, l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària destaca que el peix "és un aliment de gran qualitat nutricional amb una proporció elevada de proteïnes".