A l'Antiga Grècia explicaven que, cada matí, Hèlios s'enfilava al seu carruatge resplendent, esperonava els quatre cavalls i s'enlairava cel enllà. El seu encàrrec era sempre el mateix: fer la volta al món per passejar-hi l'aurèola daurada que duia per corona. A casa hi deixava el seu fill, Faetont, que presumia de tenir la personificació del Sol com a pare. A Valladolid, el 1901, qui sortia ben d'hora de casa era Alejandrino Pérez. Tot i no tenir carro, s'afanyava a arribar a la botiga per preparar-hi els bombons, les melmelades i les confitures que vendria durant tot el dia. A casa s'hi quedava el seu net, Gaspar, ben cofoi que el seu avi fos el propietari de la reputada confiteria El Sol. D'aquell negoci en va sortir un producte que, encara avui, és ben present als esmorzars i berenars de molts catalans: la melmelada Helios. 

El creador de contingut Marc Lesan, nascut a Barcelona i resident a Nou Barris, és fill d’una família obrera i defineix la seva vida com “normal i proletària”. “De petit no vaig tenir mai setmanada, però recordo que un Nadal vaig veure un anunci d’un cotxe per cent euros. Vaig pensar que me’l podria comprar amb els estalvis, però la màgia va durar poc perquè era només l’entrada per finançar-lo”, rememora Lesan.

La periodista lleidatana Mari Pau Huguet (Estopanyà, 1963) arrenca la seva història pel principi, en el seu entorn familiar. “Vinc d’una família pagesa, el meu pare s’ha dedicat al camp tota la vida”, detalla. La comunicadora narra com, de petita, passava les estones fora de l’escola al tros: “A casa sempre em deien que si volia fer carrera i continuar estudiant, havia de guanyar-m’ho a pols; els altres nens anaven de colònies i jo em quedava recollint fruita amb els meus pares. Aleshores em dolia, però avui dia ho valoro profundament”.

Joel Díaz (Santa Coloma de Gramenet, 1980) reconeix que va ser conscient de què suposaven els diners quan era petit. L’humorista explica que, malgrat que ell es considerava classe mitjana, un cop de realitat el va sobtar a l’escola: “Els meus pares van fer molts esforços per portar-nos a una escola privada i des de molt petit vaig ser conscient que jo era més pobre que els altres companys de classe. No podia portar les mateixes sabates o anar-me’n de vacances com ells, i aquesta sensació em va produir un conflicte personal i frustració... Em va fer ser conscient més d'hora del normal de la diferència de classes”.

Quan pensem en la marca Yamaha, el primer que ens ve al cap són les seves fantàstiques motocicletes, que als anys seixanta van treure el nas als campionats del món i van acabar fent ombra als fabricants italians, que havien dominat el Mundial des del seu inici. Malgrat fer algunes de les millors motos del món, l’origen de Yamaha no el trobem ni de bon tros en l’àmbit del motor, i aquí ens apareix un home clau: Genichi Kawakami. Si mirem el logotip de Yamaha, hi trobarem una pista per saber a què es dedicava la companyia abans de decidir passar-se a les motos: un cercle amb tres diapasons al centre; un diapasó és un instrument que serveix de referència per a l’afinació d’instruments. Aquest emblema és un vestigi de la seva activitat inicial, els instruments musicals, especialment pianos. A més, el nombre de diapasons (tres) tampoc és casual, perquè representa els tres eixos principals de l’empresa, que són tecnologia, producció i venda.

Un autocar de la marca Pegaso es desplaça pels vials humits d’un polígon industrial tarragoní en un dia plujós de la tardor del 1969. A la part del darrere del vehicle hi penja una gran pancarta que diu “Inauguración fábrica. BASF ESPAÑOLA, SA. TARRAGONA”. L’autocar s’atura davant d’una factoria nova de trinca i en baixen uns quants homes ben vestits, amb americana i corbata, i amb aspecte germànic la majoria. Estan fent història, perquè aquella primera planta de la multinacional alemanya a Catalunya encetarà una relació que amb el pas de les dècades esdevindrà fructífera i duradora. Pocs anys abans, els alemanys havien triat Barcelona per ubicar la seu central de la seva empresa a la península Ibèrica.

Formació

"La meva passió, ja des de petit, sempre ha sigut el món de l'empresa, sempre ho he portat a dins. En el meu primer viatge fora d'Espanya – vam anar a França en cotxe amb la família quan jo encara era un nen–, em vaig passar tot el trajecte fent veure que redactava contractes de compravenda. D'altra banda, a casa he viscut molt de prop el món del dret a través de la meva mare, que és advocada. Veure-la a ella estudiar la carrera de dret a distància mentre era petit m'ha inspirat molt i he volgut seguir el seu exemple".

]]>

Formació

"Vaig néixer a Barcelona a principis dels vuitanta. A casa sempre havien estat molt exigents amb els estudis i la veritat és que a l’escola jo era un nen molt responsable. Però a 1r de batxillerat, amb 17 anys, vaig tenir una crisi i vaig petar psicològicament. Tenia molta pressió a sobre i em vaig acabar rebel·lant, i vaig passar de treure molt bones notes a suspendre-ho gairebé tot en un any. Ningú no entenia res, però vaig repetir curs i va ser una molt bona experiència per a mi. Aleshores vaig entendre que realment havia de tenir una motivació i no fer les coses per pressió, i que a l’escola potser no vaig saber trobar la manera d’explotar el meu potencial. Després vaig acabar estudiant dret i administració d’empreses a la CEU San Pablo entre el 2001 i el 2006, fent els dos graus a la vegada, malgrat que em van dir que no ho aconseguiria. Més tard, també vaig estudiar un MBA a la Universitat de Deusto l’any 2010".

]]>

Formació

“Vaig néixer en ple cor de Barcelona, al carrer Bertrellans, i més tard vaig anar a viure a Sarrià. Aleshores el barri era com un poble i allà vaig començar a estudiar als Escolapis. Després, vaig passar a formar-me a l’Escola d'Art i Superior de Disseny en Barcelona, coneguda com la Llotja, on vaig estudiar disseny gràfic a principis dels anys vuitanta. Sempre m’havien agradat les activitats més creatives, així que em vaig decantar per aquest àmbit, tot i que també vaig pensar en l’interiorisme. Més tard, als noranta, també vaig marxar a fer un màster a l’estranger: vaig cursar un màster a l’Escola d'Arts Visuals (School of Visual Arts) de Nova York. Als Estats Units vaig fer un màster en tipografia i un altre de branding amb gent com Milton Glaser. Aquesta experiència em va servir per millorar els coneixements en branding i packaging, ja que aleshores a Barcelona no existien aquest tipus de formacions, i per adquirir una nova concepció del disseny”.

]]>