Cada dia l’Alonso es desperta a les 6:30 del matí per arribar puntual, a les 7:55, a l’institut de la perifèria de Santiago, ciutat on viu. Té una hora de trajecte en transport públic i després –tres dies per setmana– l'espera nou hores a classe, amb una pausa de 30 minuts i una hora per dinar. “Són massa hores seguides en una aula, amb un professor que ha de dirigir a 40 alumnes, sense activitats lúdiques o de lliure elecció que formin part de la jornada”, diu José Hormazábal, pare de l’adolescent, de 16 anys, i la seva germana Maite, de 12.

A Catalunya la gran majoria d'instituts fan jornada intensiva, és a dir, que els alumnes comencen les classes d'hora al matí (generalment entre les 8 h i les 9 h) i les acaben abans de dinar (entre les 14 h i les 15 h). Des que el 2012 Educació va donar l'opció de fer jornada intensiva més del 80% dels instituts públics catalans s'hi han acollit, però a la resta d'Europa aquest horari és una anomalia. De fet, només hi ha tres països on es fa jornada intensiva a primària i secundària: Alemanya, Hongria i Eslovàquia. En canvi, segons l'estudi School time fet pels investigadors en sociologia de la Universitat de València Daniel Gabaldón i Sandra Obiol, a Europa una quinzena de països, comptant-hi Finlàndia, França i Portugal, opten per fer jornada partida. Una minoria –incloent-hi Espanya– tenen un model mixt amb alguns centres que la fan partida i altres que la fan intensiva o continuada.

Un dels temes recurrents en educació és el dels horaris. D’una banda, pel que fa al nombre d’hores que l’alumnat és al centre educatiu. De l’altra, en relació a la millor hora per iniciar les classes. Aquesta última dècada s’han fet estudis amb estudiants de primària i secundària en diversos països del món que han considerat sistemes educatius diferents des de perspectives complementàries com l'educativa, la neurocientífica, la psicològica i la social. Tanmateix, no hi ha gaires treballs que hagin abordat aquesta qüestió en els estudis universitaris.

L'escena es repeteix cada dia laborable, entre les 8.30 i les 9.30 h del matí, i també a la tarda. Una gran cinta vermella separa dos vagons i prohibeix el pas als passatgers de la línia del Vallès, la S1 i la S2, dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que fan el trajecte Barcelona-Sabadell i Barcelona-Terrassa, passant per Sant Cugat. Els usuaris s'agrupen a la resta de vagons, força plens en hora punta. Les cintes indiquen que són vagons reservats per a escolars que van als seus centres educatius, un servei que FGC ofereix des del 2004 però que les últimes setmanes ha generat polèmica a les xarxes socials i als mateixos trens.

La proposta del PSOE de Madrid d'obrir les escoles de 7 a 19 hores durant 11 mesos a l'any, de l'1 de setembre al 31 de juliol, a la Comunitat de Madrid argumentant que facilitaria la conciliació laboral de les famílies ha aixecat les crítiques tant de pares, experts en conciliació familiar, com de professorat.