El Javi té 9 anys i l'única manera que té de frenar la seva bicicleta és arrossegant els peus contra terra. L'acaben d'operar d'un tumor cerebral que li ha afectat el nervi òptic i el tronc superior. La intervenció quirúrgica li ha salvat la vida, però no ha pogut evitar perdre molta visió i que se li hagin reduït dràsticament el moviment i la força de les mans. De totes maneres, no pensa deixar de fer passejos en bici al seu lloc d'estiueig, Casas de Pradas, una aldea valenciana d'uns 100 habitants. Això provoca l'esglai de la gent d'allà, que el veu pedalejar erràticament posant-se en perill entre els cotxes, que fan sonar el clàxon recurrentment. Alguns dels habitants se senten obligats a informar del que està passant la mare del Javi, la Paqui.

Mitja tarda al passatge de Mulet, a la part alta de la Vila de Gràcia. Manel Arnau és a la porta del Club Excursionista de Gràcia, rebent les persones que van desfilant per buscar els dorsals de la Matagalls-Montserrat d'aquest cap de setmana. "Molta gent quan la finalitza diu que no la farà mai més. Però després repeteixen. I sempre apareixen cares noves", explica. Ell va ser present a les primeres edicions d'aquesta cursa que va néixer com una celebració puntual, per convertir-se en la degana de les marxes de resistència de Catalunya. "Els primers anys no es va poder fer cada any, així que aquesta serà la 43a edició. Tampoc es va poder fer l'any de la pandèmia. Allò va ser dur. El club va perdre socis, però els hem recuperat. I la gent ha tornat per fer la marxa de nou", afirma el Manel.