Fa nou anys, el 24 de novembre de 2015, el president de la República de Gàmbia va declarar la seva intenció de prohibir l'ablació del clítoris com a pràctica ritual socialment normalitzada. Val a dir que l'argument no tenia res a veure amb el benestar de les dones ni amb la defensa dels drets humans més elementals, sinó amb el bon nom de la religió majoritària del país, l'islam. En efecte, l'ablació no té cap relació amb aquesta fe, malgrat els sovintejats llocs comuns sobre el tema, però sí amb la manera com es viu allí. Ara el Parlament d'aquella república minúscula, si fa no fa de la mida de les comarques de Lleida, ha estat a punt de revocar la prohibició i permetre de nou una intervenció que és irreversible, dolorosa i plena de perills a curt i a llarg termini (des de les infeccions immediates a problemes molt posteriors durant el part, passant per tota mena de possibles complicacions). El passat 4 de març la majoria absoluta dels diputats (incloses cinc dones) van decidir que la prohibició era contrària al dret dels ciutadans "a viure la seva cultura i la seva religió tal com queden garantits a la Constitució". A les manifestacions a favor de revocació hi havia nombroses dones, la majoria joves. Òbviament, n'hi ha moltes altres que hi estan en contra. 

Ha coincidit en el temps, just abans de Setmana Santa, la presentació de dos informes sobre la religiositat dels catalans. Es tracta de dos treballs molt diferents de metodologia, contingut i intenció. Un és l’Informe Laïcitat en xifres. Anàlisi 2024, sobre “Tendències sobre religiositat i secularització a Espanya”, de la Fundació Ferrer i Guàrdia. L’altre és l’enquesta a 1.600 catalans promoguda per la direcció general d’Afers Religiosos i realitzada pel Centre d’Estudis d’Opinió, el Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat, amb dades obtingudes entre el juny i el juliol de 2023.