Personal de TMB controlant l'accés a les estacions de la línia 4 de metro per evitar aglomeracions a les andanes i passadissos. Colles de gent molt jove consultant el mapa del mòbil a la sortida del metro de Llacuna per saber quin era el camí més curt per arribar a la platja del Bogatell i dubtant si rodejar el cementiri del Poblenou per la dreta o per l'esquerra. Venedors de cervesa no fiscalitzada que semblen assistents d'un equip ciclista. Controls de la policia que busquen armes blanques. Corredisses per no quedar lluny de l'escenari. Pares entenent que no hi pinten res, en els rituals de pas cap a l'adolescència. Agents de seguretat que no poden evitar seguir el ritme de la música. L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i tot de gent amb acreditació més o menys famosa o poderosa movent-se al voltant de safates amb menjar a la zona reservada d'Estrella Damm al costat de l'escenari. Joves molt joves revisant l'hora per saber quan hauran de marxar per arribar a temps als concerts de l'avinguda Reina Cristina. Periodistes afamats i que podrien ser els avis d'aquests mateixos joves maldant per explicar per què una artista de 21 anys és capaç d'aplegar una multitud a la platja en una nit humida.

"Qualsevol pot ser Pussy Riot", es llegia a la pantalla mentre dues representants del col·lectiu rus, amb els característics passamuntanyes de colors, omplien la nit de ràbia. En la primera nit de concerts de les Festes de la Mercè, Pussy Riot va omplir la plaça de Catalunya d'un públic primer sobretot expectant i a poc a poc més i més implicat en una proposta escènica i musical que manté un combat directe contra el govern de Vladímir Putin des del 2011. La reacció va ser especialment sorollosa quan a l'escenari es reclamava llibertat per als presos polítics. A baix, entre el públic, una pancarta reclamava llibertat per a Vladímir Bolobolov, actualment en presó preventiva a Rússia.