"Ara no és moment de polèmica". Les paraules d'aquest dijous del portaveu del PP al Parlament andalús, Toni Marín, exemplifiquen el que ha sigut la gestió comunicativa de la tragèdia d'Adamuz per part del govern de Juanma Moreno Bonilla. Totes les administracions, inclòs el govern espanyol, "han estat molt a l'altura", va remarcar Marín en el seu torn de paraula per agrair que se suspengués el ple que inicialment estava previst per ahir. Unes hores després era el mateix president andalús qui preferia no col·laborar amb les crítiques d'Isabel Díaz Ayuso a l'executiu de Pedro Sánchez: "Fa tres hores que hem extret dos cadàvers. No sóc home de polèmiques, temps hi haurà perquè s'investigui". L'estratègia del PP andalús li serveix per diferenciar-se clarament del PP estatal i, sobretot, de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que ha dit que amb l'accident s'ha imposat una "llei del silenci" per tapar el tema Zapatero i fins i tot ha proposat que el funeral de les víctimes (majoritàriament andaluses) es faci a Madrid i no a Huelva, com han pactat la Junta i el govern espanyol.

El sistema polític espanyol fa que la gestió dels serveis que afecten el ciutadà en el seu dia a dia depengui gairebé exclusivament de les comunitats autònomes. Tot i això, la paradoxa és que el debat públic se centri gairebé exclusivament en el Congrés dels Diputats i en el govern central. Fins que passa alguna cosa com la dana o els cribatges del càncer de mama. Llavors és quan els votants del PP descobreixen que no tota la culpa és de Pedro Sánchez.

La mateixa setmana que l'escàndol de les mamografies a Andalusia ha escalat fins a provocar una crisi al govern de Moreno Bonilla, Isabel Díaz Ayuso obria un altre front a Alberto Núñez Feijóo convidant l'esquerra a "anar a avortar a un altre lloc", és a dir, fora de Madrid. Les paraules d'Ayuso, amb un llenguatge molt pròxim al dels grups de catòlics antiavortistes, han sorprès perquè suposen un canvi en el discurs de la presidenta madrilenya, que fins ara s'alineava amb les tesis més liberals del partit i fins i tot se'n va desmarcar quan va defensar el dret a l'avortament de les menors d'edat sense el vistiplau dels pares. El seu pronunciament va obligar Feijóo a fer un comunicat per aclarir la posició del partit, que és la de garantir el dret a l'avortament conforme a les lleis.

Europa, Gaza i Israel s’han llevat aquest matí amb la notícia que "Israel i Hamàs han aprovat la primera fase del pla de pau". Com a resultat, "tots els ostatges seran alliberats molt aviat, i Israel retirarà les seves tropes fins a una línia acordada com a primer pas cap a una pau ferma i duradora". 

En la batalla contra Pedro Sánchez per la presidència del govern espanyol, el PP pretén rearmar-se ideològicament de cara al seu congrés del juliol i aquest dimarts ha presentat el seu nou rumb polític, que incideix –seguint la tendència de la dreta i la ultradreta a Europa– en les polítiques d'immigració i seguretat. A l'espera de les esmenes que poden presentar els militants del PP, els populars plantegen "eliminar la relació entre l'empadronament i l'accés dels immigrants en situació irregular a les prestacions econòmiques no contributives". A parer seu, la "irregularitat no pot generar drets" i, a més, pretenen condicionar "la residència de llarga durada a la contribució efectiva al sistema de seguretat social, al coneixement de la llengua i de la cultura espanyoles".

És un goig tornar-los a saludar al començar una nova temporada. Quan vam emetre l'últim capítol de la temporada passada, Esquerra encara no havia decidit investir Salvador Illa i Carles Puigdemont no havia protagonitzat el seu increïble viatge a Barcelona amb tornada a Waterloo. D’Illa, d’Esquerra i de Puigdemont hem de parlar avui.

Mentre Pedro Sánchez continua acaparant titulars amb la seva hiperactivitat (ara anunciant una reunió amb Junts a Suïssa, ara provocant una crisi diplomàtica amb Israel), Alberto Núñez Feijóo navega perdut enmig de l’oceà madrileny sense saber cap a on ha de dirigir-se per salvar-se.

Un dels passatemps preferits dels polítics és anar de visita a una escola per fer-se entrevistar pels alumnes, que així juguen a fer de periodistes. Normalment són entrevistes amables on el polític pot lluir i quedar com algú enrotllat i simpàtic. Però què passa quan els alumnes fan de periodistes de veritat i fan preguntes que no són tan innocents? Això és el que li ha passat al president andalús, Juanma Moreno Bonilla, que va anar de visita al col·legi Cándido Nogales de Jaén i els dos entrevistadors van començar preguntant-li per un tema controvertit, el seu currículum. I és així com, només en els 40 primers segons d'entrevista, descobrim que Moreno Bonilla va començar les carreres de magisteri i de psicologia, però no en va acabar cap perquè "treballar i estudiar no sempre és fàcil". Vaja, tot un exemple de sacrifici i superació.

Tothom dona per fet que Isabel Díaz Ayuso serà una de les grans guanyadores de la nit del 28-M, però en realitat això no està tan clar. La raó és que la presidenta madrilenya es presenta amb un objectiu molt clar, que és aconseguir la majoria absoluta, i pràcticament cap enquesta dona aquest resultat. Ayuso necessita aquesta majoria absoluta com l'aire que respira per equiparar-se a l'altre gran baró del PP, l'andalús Juanma Moreno Bonilla, i per postular-se com a alternativa a Núñez Feijóo si aquest no aconsegueix els resultats esperats. La por del seu cercle de confiança és que passi just el contrari: que el PP tregui un bon resultat global, arrabassant places importants com el País Valencià als socialistes, i que ella es quedi a les portes de la majoria absoluta i amb l'obligació de pactar amb Rocío Monasterio.

Suposo que ja estan al cas que el president d’Andalusia ha suprimit l’impost de patrimoni i ha aprovat una nova rebaixa de l’IRPF, la sisena.