El Baròmetre de la Salut Bucodental a Espanya 2025 apunta que les ortodòncies són el desè tractament més habitual entre la població de l’estat espanyol. En el cas de la població infantil es tracta d’un tractament clau, “sobretot en aquells en edat de creixement, que estiguin substituint les dents temporals per les definitives”, apunta el doctor Manuel Poveda, fundador i director clínic de QuickSmile. Els beneficis van des de la correcció d’asimetries òssies al maxil·lar i la mandíbula fins a la millora de la manera de mastegar.

Tots sabem que raspallar-se les dents és un hàbit indispensable per cuidar la boca i evitar les càries. Aquesta no és l'única indicació, però, que hem de seguir per tenir una bona salut i higiene bucodental. La metge i dentista Núria Vallcorba, que ha estat la presidenta de la Societat Catalana d'Odontologia i Estomatologia de la Societat Espanyola de Periodòncia i Osteointegració i de la Fundació SEPA de Periodòncia i implants dentals, repassa amb l'ARA els elements indispensables per tenir una boca sana.

Minut 77 al Santiago Bernabéu. Lamine Yamal marca un golàs per l'escaire, fa emmudir l'estadi i ho celebra ensenyant els bràquets, decorats especialment per a l'ocasió amb estrelles de color blaugrana i dissenyats per la marca TwoJeys. La imatge fa la volta al món, però malgrat l'exhibició del jove ídol blaugrana, bràquets com els seus són cada cop menys freqüents en les tendències de salut bucodental, que han canviat molt els últims anys; des del punt de vista de l'estètica, amb la proliferació dels alineadors de dents invisibles i, en el camp dels tractaments, amb l'era dels implants dentals que estan arraconant, per exemple, les dentadures postisses.

No és tan sols una qüestió estètica. Unes dents sanes són el reflex d’una bona salut general. Estudis científics realitzats les últimes dues dècades han demostrat que les malalties orals, sobretot aquelles que estan relacionades amb les genives i els inquilins que les habiten, els bacteris, poden provocar problemes a la resta de l’organisme. Així, per exemple, s’ha vist que una boca malalta pot generar des de mals de cap i problemes d’equilibri fins a un part prematur en dones embarassades o, en esportistes, lesions musculars i un baix rendiment físic. En casos més greus, pot fins i tot predisposar-nos a desenvolupar malalties cardiovasculars, diabetis, artritis i inclús càncer.

L'estat de la boca té un impacte directe en la nostra salut. Les malalties que afecten les dents i genives comparteixen factors de risc amb altres patologies, com l'obesitat, la diabetis, les malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncer. Tot i estar estretament relacionades, l'odontologia i la medicina han avançat per camins diferents a Catalunya, i la majoria dels pacients que reben atenció bucodental ho fan fora dels centres d'atenció primària (CAP), és a dir, en consultes privades. Des de fa dècades, diferents Governs de la Generalitat han intentat, sense èxit, incorporar de manera efectiva els serveis de dentista a la cartera de prestacions públiques.

"És horrorós perquè no puc menjar bé. Al costat esquerre de la boca em falten cinc dents i al dret me'n falten tres. He deixat de somriure, perquè si ho faig, se'm veuen els forats", explica Gemma Guerrero, una veïna del districte de Ciutat Vella de Barcelona. Té 49 anys, no treballa i cuida el seu fill amb els ingressos de la renda garantida de ciutadania (RGC). No es pot pagar un dentista. El 2017 va patir una embòlia pulmonar que va superar gràcies a una medicació molt agressiva que li va malmetre les genives. A més, té periodontitis, una malaltia crònica que afecta les genives i els ossos que li aguanten la dentadura, i ha anat perdent peces amb els anys.

Al dossier d'aquest diumenge ens centrarem en un tema més pròxim que afecta moltíssima gent i no acaba d'estar mai a l'agenda pública. Parlarem de la salut bucodental, la gran oblidada. I és que la boca és un mirall de la nostra salut, perquè les malalties que afecten les dents i les genives comparteixen factors de risc amb altres patologies, com la diabetis, malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncer. Sabem que és fonamental cuidar la nostra salut dental, però el sistema públic cobreix molt poques prestacions, i qui no es pot pagar un dentista privat es queda sense atenció. En aquest dossier analitzem l'estat de l'atenció bucodental a Catalunya, per què és important cuidar-la i quin impacte té en la salut general del cos, quines alternatives tenen per fer-ho les persones que no tenen prou recursos per anar a la privada i, també, quines són les tendències actuals en aquest àmbit.

L’ansietat i els nervis sovint passen per les ungles. Rosegar-les relaxa, allibera tensions i redueix l’estrès. De fet, per això els humans ho fem i ho hem fet sempre. No és estrany, doncs, que algú que no ho té consolidat com un hàbit es posi les ungles a la boca quan mira una pel·lícula de suspens, quan s’avorreix, quan està passant per una època de nervis o quan té molta feina. Els adults que tenen el costum, sovint, l’han iniciat d’infants i no han fet res per abordar-lo. Amb els anys, és difícil treure-se’l. S’ha convertit en un hàbit sigui perquè l'estat nerviós o ansiós s’ha perpetuat, per herència o per imitació. 

Els especialistes en odontologia subratllen la importància de començar a rentar les dents de les criatures tan bon punt la primera dent fa acte de presència, cosa que la metge estomatòleg del CAP Can Rull de Sabadell, Josefina Belmonte, també corrobora. Entre les raons principals, hi ha “evitar l’aparició de càries dentals, cosa que pot repercutir en la salut general del nen”. Belmonte també comparteix el parer d’aquells que fins i tot recomanen començar a rentar les genives i la llengua amb una gasa mullada en aigua a partir dels quatre mesos, tot i que encara no tinguin dents, una tècnica que serveix “per retirar els residus que puguin quedar a la llengua i a les mucoses dels nadons”.

Els odontopediatres recomanen retirar el xumet al voltant dels 2 anys i a partir de l'any s'aconsella que no el portin penjat per evitar que l'infant el tingui a mà i l'utilitzi a totes hores. "Com més grans són més s'enganxen al xumet", indica l'odontopediatra Ruth Mayné. "A partir de l'any o al voltant de l'any, el xumet ha de ser per dormir i per pacificar, per coses aïllades, com un ingrés hospitalari, una vacuna, un viatge en cotxe, dormir..." Mayné assegura, però, que s'ha d'individualitzar cada cas: "Si és un nadó prematur extrem, amb molta immaduresa o té alguna alteració, és més important el tema conductual que la boca. Primer són els pacients que les dents".