Els vehicles impulsats amb pila de combustible d’hidrogen són una alternativa real i amb prou arguments per a molts fabricants asiàtics, especialment japonesos. Aquest sistema de propulsió alternatiu permet que els vehicles funcionin gràcies a l'energia elèctrica generada per una pila de combustible alimentada per hidrogen, que es barreja amb oxigen per generar energia i fer anar el motor elèctric. A més, els vehicles impulsats per pila d’hidrogen no generen cap altra emissió pel tub d’escapament que el vapor d'aigua, un element no contaminant.

Hi ha un cert consens social, tant a Europa com als Estats Units, a apuntar que el futur de la mobilitat passa per l’electrificació de cotxes, motocicletes, patinets i bicicletes. Però des de ja fa temps hi ha una cursa a Corea i al Japó per bastir una alternativa als cotxes elèctrics. Hyundai i Toyota, dos gegants de la indústria a escala global, tenen models que funcionen amb pila de combustible d’hidrogen (Hyundai Nexo i Toyota Mirai) i continuen avançant en aquest camp d’innovació relativament desconegut a Europa.

Fa 95 anys es va fundar l'empresa Compañía Española de Petróleos, S.A., més coneguda popularment com a Cepsa. En el seu moment va ser la primera companyia de petrolis privada del país, i gairebé un segle després continua ben present per tota la geografia nacional, amb més de 1.800 estacions de servei repartides entre Espanya i Portugal i amb una plantilla d'uns 10.000 treballadors. Però la paraula petróleos del seu nom no s'adapta al futur que es preveu per a la mobilitat, de manera que l'empresa espanyola acaba d'anunciar un canvi força rellevant en la seva estratègia que afecta, entre molts altres aspectes, el seu nom i la seva imatge corporativa.

Desconeguda per la majoria de la ciutadania, però no per això irrellevant. Enagás, en mans de l'Estat fins al 1994, any en què va començar el seu procés de privatització, no només és una de les cotitzades més veteranes de l’Íbex-35, sinó que va néixer assumint un rol imprescindible per a la seguretat energètica de l’Estat: és l'operador gasista espanyol i, entre altres coses, s’encarrega de construir, gestionar i mantenir la xarxa de gasoductes que permeten l’arribada d’aquest combustible fòssil al conjunt del territori. Ara, però, la companyia que el català Antoni Llardén presideix des de l'any 2007 travessa un moment en què es veu obligada a reinventar-se amb l'objectiu de la neutralitat climàtica l'any 2050.

Tot i que la majoria de vehicles que circulen pels nostres carrers fan servir motors de combustió interna que cremen gasolina o gasoil, el cert és que aquests hidrocarburs tenen els dies comptats. Ja sigui per l'arribada dels motors elèctrics a l'automoció, pels combustibles sintètics, per l'hidrogen o per qualsevol altra alternativa, tot sembla indicar que la lluita contra el canvi climàtic ens obligarà a desfer-nos d'aquests motors en pro d'altres menys contaminants.

L'aposta d'Enagás, el principal operador gasista espanyol, per l'hidrogen renovable és clara. En un moment en què els missatges, polítics i empresarials, insisteixen en la descarbonització de l'economia i la reducció del consum d'un combustible fòssil com el gas natural, la companyia veu en l'hidrogen una sortida.

Els responsables de les empreses químiques de Tarragona no tenen cap dubte que “l’hidrogen verd és el futur”, tal com recorda el president de l’Associació Empresarial Químic de Tarragona (AEQT), Ignasi Cañagueral. La indústria petroquímica de Tarragona, on es produeixen el 25% dels productes químics i el 40% dels plàstics de tot l’Estat, és clau per complir amb els objectius de descarbonització marcats per la Unió Europea que fixen que el 2030 s’han d’haver reduït les emissions que provoquen l’efecte hivernacle en un 55% respecte al 1990 i que el 2050 s’ha d’haver arribat a la neutralitat climàtica. Des del sector, comparteixen aquests objectius que aposten per la sostenibilitat i estan convençuts que l’hidrogen verd “és el vector energètic del futur”, tot i que també tenen clar que no serà l’únic.

Teresa Ribera (Madrid, 1969) rep l'ARA a la seu del ministeri per a la Transició Ecològica quan falta només un dia perquè Espanya, França i Portugal segellin l'acord de l'H2Med (també conegut com a BarMar), l'hidroducte marítim que connectarà Barcelona amb Marsella. En aquesta legislatura, la seva cartera tenia per davant gestionar el desplegament de les renovables, però també polítiques per fer front el canvi climàtic. Els seus plans, però, s'han vist trastocats per una guerra i una crisi de preus i energètica sense precedents.

La futura connexió marítima entre Barcelona i Marsella, anomenada H2Med, ha de servir per distribuir hidrogen renovable entre el sud i el nord d'Europa. És un projecte a llarg termini que, si bé busca reforçar la sobirania energètica del Vell Continent, no soluciona la crisi energètica actual. Es preveu que la infraestructura entri en funcionament al 2030, any en què la península Ibèrica confia poder exportar hidrogen renovable als socis europeus. Però abans d'arribar a aquella data hi ha alguns obstacles que caldrà superar perquè el projecte vegi la llum i no s'esfumi.

De l'acord polític a l'impuls. La connexió submarina entre Barcelona i Marsella, batejada com a H2Med però popularment coneguda com a BarMar, comença ha agafar forma. Els tres països implicats, Espanya, França i Portugal, confien que estigui operativa "al final d'aquesta dècada", en concret al 2030, i es converteixi en "el primer gran corredor de l'hidrogen de la Unió Europea", ha dit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en una atenció als mitjans de comunicació aquest divendres des d'Alacant. La canalització recorrerà 455 quilòmetres i s'instal·larà a una profunditat màxima de 2.600 metres.

Espanya preveu poder exportar hidrogen verd a partir del 2030, any en què també entraria en funcionament el gasoducte marítim que connectarà Barcelona amb Marsella i que serà presentat per Espanya, Portugal i França la setmana que ve, en el marc de la cimera del grup Euromediterrani que se celebrarà a Alacant (País Valencià). Així ho detallen fonts del ministeri de Transició Ecològica, que expliquen que l'Estat prefereix ser consumidor d'aquest combustible abans que ser un país que en vengui. "La realitat, però, és que Espanya té l'oportunitat de ser exportador", afegeixen.

Espanya produirà metanol verd per al gegant navilier Maersk. Així ho han anunciat el govern espanyol i l'empresa aquest dijous al migdia just després de la reunió entre el president Pedro Sánchez i el conseller delegat de Maersk, Søren Skou. Rere l'anunci hi ha una negociació al més alt nivell que va començar a principis d'any, així com l'elaboració de treballs previs que han portat la companyia amb seu a Dinamarca a escollir l'Estat com a soci preferent en la producció d'aquest combustible per a vaixells. Malgrat que el disseny final del projecte no es coneixerà fins a l'estiu de l'any que ve i, per tant, ara comencen els preparatius, des de la Moncloa no dubten que tirarà endavant: "Si no, no s'anunciaria", expliquen fonts governamentals.

El polígon petroquímic de Tarragona acollirà el projecte de creació de la planta d'hidrogen més gran d'Espanya, impulsat per les companyies Repsol i Enagás i que compta amb un pressupost de prop de 230 milions d'euros. En la iniciativa, que s'ha presentat aquest dilluns a la Cambra de Comerç de Tarragona, hi participen també les empreses Iqoxe i Messer, que conformen un consorci liderat per Repsol i Enagás, segons recull Efe.