Ha trigat seixanta anys, però Russell Crowe ha trobat finalment la seva vocació: després de ser policia (L.A. Confidential), matemàtic (Una ment meravellosa), constructor d’arques (Noè), boxejador (Cinderella man) i, per descomptat, gladiador (Gladiator), l’actor neozelandès s’ha decantat per una especialitat: l'exorcisme. L’any passat, Crowe va protagonitzar L’exorcista del Papa, un thriller de terror al voltant de la figura real del sacerdot Gabriele Amorth, que assegurava haver fet més de 50.000 exorcismes. Aquest divendres estrena El exorcismo de Georgetown, en què un actor en hores baixes que interpreta un exorcista comença a perdre el cap durant el rodatge. Dues pel·lícules sobre exorcismes i una tercera en camí: la continuació de L’exorcista del Papa, que serà la primera seqüela en la carrera de Crowe.

Curiosa trajectòria, la de David Gordon Green. Els seus inicis el perfilaven com un heroi del cinema independent, però amb la comèdia cannàbica Superfumats va entrar a Hollywood sense mirar enrere. Més recentment, va fer un nou gir per acostar-se al cinema de terror, dirigint per a la productora Blumhouse una trilogia de seqüeles de Halloween que pretenien restaurar la resplendor de la franquícia i que comptaven amb el beneplàcit i la participació de John Carpenter i Jamie Lee Curtis, la icònica protagonista original. Ara el director aplica el mateix tractament, entre la reivindicació de l’essència i la renovació, a L’exorcista, segurament la saga d’horror amb diferències de caràcter més pronunciades entre cadascuna de les seves entregues.

Impossible no veure Paterson (Jim Jarmusch, 2016) sense recordar L'exorcista (William Friedkin, 1973). Al darrere dels dos films trobem el poeta William Carlos Williams. L'influx de Williams a Paterson es fa palès des del mateix títol de la pel·lícula, perquè també es diu Paterson un gran poema tel·lúric i autobiogràfic d'aquest autor. Per altra banda, Allen Ginsberg va ser un altre poeta tel·lúric lligat a Paterson (l'esmentada pel·lícula i la ciutat de Nova Jersey). L'un i l'altre eren tel·lúrics a la manera com ho va ser el seu far, Walt Whitman: mitjançant una fusió d'ecologisme, biografia i un patriotisme fet de toponímia. És dintre d'aquesta tradició tel·lúrica com trobem Carlos Williams a la novel·la L'exorcista, de William Peter Blatty (un bestseller dels anys setanta, fa poc recuperat en català per Obscura Editorial conjuntament amb Legió, la segona part que Blatty va escriure a la dècada següent).