Que els clients puguin saber si el seu banc inverteix en combustibles fòssils o en armes o si vulnera els drets humans. Aquest és l'objectiu del ministeri de Treball, sota la batuta de Yolanda Díaz (Sumar), amb la regulació de les entitats financeres de l'economia social i de les finances ètiques. Fonts del ministeri de Treball asseguren que han arribat a un acord amb el ministeri d'Economia per tramitar el reial decret de "foment i promoció de les entitats financeres de l'economia social i de les finances ètiques", que ha estat en consulta pública fins ara. El següent pas és obtenir els informes pertinents, i un cop estiguin damunt la taula la norma ja podrà fer el salt al consell de ministres i després al Congrés dels Diputats. Per tot plegat, el calendari de l'aprovació encara està del tot obert.

A Barcelona, la productora cooperativa Responsabilitat Social Audiovisual (CREARSA) o la llibreria La Carbonera, a Poble-sec. Al Camp de Tarragona, la cooperativa de músics Contrapunt. A l'Alt Pirineu i l'Aran, un bon grapat de cooperatives agroalimentàries. Arreu de Catalunya són centenars els projectes que, en un moment o altre, han aprofitat els serveis que ofereixen els ateneus cooperatius. Són oficines d’acompanyament, però també centres de dinamització econòmica, espais de trobada i laboratoris d’idees. Des del 2016, actuen com a antenes locals d’un model socioeconòmic que busca enfortir l’economia arrelada al territori, amb projectes col·lectius, democràtics i amb vocació transformadora. L’any vinent en farà deu que aquest programa va posar-se en marxa amb el suport del Departament d’Empresa i Treball. En aquest temps ha generat un increment del 45% en el nombre de cooperatives registrades a Catalunya, tal com es desprèn del Registre de Cooperatives de Catalunya. 

Ser eficients i competitius. Saber ensumar les oportunitats de mercat abans que la resta. Moure com més diners millor. Generar beneficis econòmics ben aviat. Seguir les directrius de la direcció general. Tenir content l'accionariat. Aquests són només sis dels preceptes que defineixen el model tradicional d'empresa privada capitalista. Des de fa dècades, però, són també l'òptica des de la qual s'estructura, majoritàriament, l'ensenyament a les facultats d'economia i empresa. Tanmateix, el panorama està començant a canviar. Tímidament, si més no. L'economia social i solidària, amb el model cooperatiu com a pilar, s'està obrint pas als plans docents dels graus universitaris. "De mica en mica estem trencant el monocultiu intel·lectual i obrint la porta a una formació més plural i crítica", analitza Eloi Serrano, director de la Càtedra d'Economia Social del Tecnocampus-UPF.

L’economia social i solidària (ESS) representa una alternativa viable i sostenible, que defensa un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i el territori. I preveu una nova manera de produir, distribuir i consumir basada en l’equitat, la sostenibilitat, la solidaritat, la inclusió o la participació, entre d’altres.

Joseph Stiglitz (Indiana, 1943) és un capitalista conscient dels problemes del capitalisme i ha estat un crític lúcid contra el neoliberalisme quan gairebé només ho feien activistes i moviments socials. Premi Nobel d’economia el 2001, execonomista en cap del Banc Mundial i professor a la Universitat de Colúmbia, té la capacitat dels savis, de transformar els conceptes més complexos en idees senzilles. Rep l’ARA al Palau de la Generalitat, on ha recollit aquesta setmana el Premi Internacional Catalunya. Però no ve dels Estats Units, fa setmanes que està instal·lat a Cadaqués, on passa molts estius. “Tinc bon gust, oi?”, ens diu somrient.

Hi ha vegades que els astres s’alineen. Ho explica la Marta en cotxe cap a la llibreria La Lluerna, a la plaça Gran del barri Vell de Ripoll. És l’única botiga que només ven llibres de tota la comarca, va néixer fa només vuit mesos i escalfa motors per a una tardor farcida de presentacions de llibres, concerts i l’estrena del club de lectura. Un nou espai de trobada per revitalitzar la vida cultural de Ripoll. “No sabia ni que tenia vocació de llibretera, però col·lectivament hi vam veure una oportunitat”, reflexiona. La Lluerna és una de les set empreses amb què està diversificada la cooperativa d’habitatge i producció Mas La Sala. És el projecte vital de sis joves que fa set anys van decidir entrellaçar les seves vides lluny de la ciutat, on s’havien criat, i ja en fa quatre que van aconseguir materialitzar-ho en una finca de 60 hectàrees a Sant Pau de Segúries, a 900 metres d’altitud.