En Jordi Tosas, alpinista experimentat que les ha vist de tots colors, es fregava els ulls. Fa pocs dies va encarregar-se de ser el company d'aventures d'en Pol Makuri, l'atleta amb diversitat funcional que volia pujar el Mont Blanc. Volia i ha pogut. Makuri va completar l'ascens des del refugi de la Tête Rousse, un trajecte de 14 quilòmetres i 2.800 metres de desnivell positiu, en menys de 12 hores. "Ha estat impressionant guiar-lo amb totes les meves pors i dubtes, especialment en el descens", diu Tosas.

Pol Makuri, l'atleta amb paràlisi cerebral que va passar de protagonitzar un conte infantil a participar en uns Jocs Paralímpics, continua trencant estereotips. Les seves gestes li serveixen d'excusa per donar xerrades motivacionals a les presons catalanes. "Veure els interns emocionar-se i plorar és una cosa que mai m'hauria imaginat poder viure. El retorn és espectacular, i això dona sentit al meu esforç. Si el meu exemple ajuda a algú, benvingut sigui. És una experiència que impressiona", explica l'igualadí, que ha fet xerrades a Lledoners, Quatre Camins o Can Brians 2.

Durant un cap de setmana, a Bagà tot canvia. Quan arriba la Salomon Ultra Pirineu, milers de persones van fent via cap a aquest municipi del Berguedà perseguint cadascú el seu somni. Alguns volen veure en acció els esportistes que admiren, alguns volen millorar una marca personal. Altres en fan prou amb veure com els seus estimats acaben algunes de les diferents curses en un Parc Natural del Cadí-Moixeró alterat per aquest clima tan boig. El mateix dia que ha nevat per sota de 2.000 metres i han quedat enfarinades algunes de les rutes que seguiran els esportistes, la calor s'intensifica.