No eren les llàgrimes del Sant Crist de la Sang. Era pluja. La pluja que un centenar de barcelonins, rere la figura del Sant Crist de la Sang, reclamaven ahir durant la processó pels carrers del centre de la ciutat, emulant una tradició històrica documentada des de fa cinc-cents anys. Barcelona va tornar per unes hores a l’època del Renaixement.

"Avís per a tothom que pugui acompanyar-nos. Dilluns que ve, dia 25 d'abril, a les 19 h, es farà el comiat d'en Sebastián Santamaría. Ell era ben conegut dels feligresos del Pi i del personal de la basílica. Vivia sol. Va morir confortat en els seus darrers dies per l'Arxiconfraria de la Sang", anunciava a les xarxes socials l'Arxiconfraria de la Puríssima Sang el mes d'abril passat. El Sebastián feia temps que dormia sobre les rajoles fredes del carrer. Sovint demanava almoina a les escales de la basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona. Un dia el seu cos va dir prou. De camí a l'hospital, els tècnics d'emergència sanitària van trobar-li a la butxaca el nom i el telèfon d'un membre de la confraria. Van trucar a la persona que apareixia en aquell paper arrugat, perquè el Sebastián no tenia ningú més.