A les portes de complir els 92 anys -els hauria fet l'1 de maig-, l'historiador de la filosofia Pere Lluís Font, un referent per a un parell de generacions de pensadors catalans, ha mort aquest dijous. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2025, va fer al llarg de la seva fecunda trajectòria una immensa tasca acadèmica i cultural, sempre des d'una discreció sàvia i erudita, i només va obtenir un cert reconeixement popular i mediàtic a l'arribar a la norantena. Malgrat les xacres de l'edat, va poder gaudir plàcidament els homenatges i premis d'aquest tram final de la seva vida, acompanyat d'una envejable agilitat i vitalitat intel·lectual.

Any rere any la Setmana del Llibre en Català no deixa de créixer: cada edició –amb la d'enguany ja en seran 43– suma visitants i supera les vendes de l'anterior. Amb el canvi d'emplaçament de l'any passat, del Moll de la Fusta al passeig Lluís Companys, la Setmana va trencar els mals presagis –es deixava el port vell de Barcelona i s'endarreria unes setmanes a causa de la Copa Amèrica– i va aconseguir batre un cop més el seu propi rècord: gairebé va doblar el públic, va passar dels 60.000 als 100.000 visitants, i va facturar un 20% més que el 2023, fet que va suposar passar dels 600.000 als 720.000 euros.

Com se sentirien vostès si pactessin una llei per a l’amnistia, la llei s’aprovés, un any després encara no s’apliqués del tot, el Tribunal Constitucional estigués a punt de dir que és constitucional i, així i tot, a vostè no l'hi apliquessin perquè el Tribunal Suprem ha arribat a l’extrem d’inventar-se que vostè s’ha enriquit gràcies a l’1 d’Octubre i li ha imputat el delicte de malversació –que no s'amnistia–, tothom esperés a veure què en diu el Tribunal Europeu de Drets Humans de tot plegat i passessin els anys sense que li apliquessin l’amnistia? (I disculpin la llargada de la pregunta.)

Al llarg de gairebé sis dècades de palmarès, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ha distingit narradors, poetes, lingüistes, cantautors i historiadors, però fins ara no havia reconegut ningú que hagués dedicat la seva vida a la filosofia com Pere Lluís Font. L'aportació intel·lectual de Lluís s'ha desplegat, a grans trets, en quatre nivells: la docència universitària, la traducció, l'edició i l'escriptura. "Pensar és repensar". "Catalunya i la filosofia han estat les meves dues passions". "Som monolingües, però ens convé ser poliglots". Aquestes han estat tres de les divises del guardonat al llarg de tota la seva extensa i fructífera trajectòria.

Tal com van les lletres aquí i quasi pertot als nostres dies, no es podia triar millor candidat al Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que Pere Lluís Font, home liberal, prudente e saggio, com es diu del comte d’Almaviva a les Noces de Fígaro, de Mozart. No és que en altres convocatòries el premi fos atorgat a cap Cherubino, que és un jovenet entremaliat que encara no ha fet res notable. No és això: és que el premi ha anat a parar a un home que ha treballat tota la vida per ennoblir el panorama de la filosofia a Catalunya: filosofia catalana no es pot dir que n’haguem tingut, ni s’entendria, com no s’entén que pugui haver-hi matemàtiques catalanes. No totes les coses poden portar aquest adjectiu, i en això acaba consistint el prestigi de les pàtries.

És una excel·lent notícia la concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Pere Lluís Font, un pensador que personifica la convicció que el rigor és una forma de cortesia envers els conciutadans: ho podeu constatar a l'entrevista que li fa Ignasi Aragay en aquest diari, una peça que fa goig de llegir.

Pere Lluís Font (Pujalt, 1934), historiador de la filosofia, a tocar dels 91 anys manté una envejable lucidesa i vitalitat intel·lectual. Mestre d’unes quantes generacions de filòsofs, acaba de publicar la traducció al català dels Poemes essencials (Fragmenta) de sant Joan de la Creu, que tenen una lectura mística i una d’eròtica. I ultima l’assaig La filosofia al natural (UB), "un text gens emfàtic, sense maquillatge ni retòrica", com tres dels grans autors que sempre l’han acompanyat: Montaigne, Descartes i Pascal. De fet, la seva darrera gran aportació (2021) ha estat la monumental traducció al català dels Pensaments de Pascal, Premio Nacional de traducció i premi PEN Club català.

Com pot ser que tan poca gent sàpiga qui és Pere Lluís Font? La nostra capacitat col·lectiva de menystenir la saviesa és colossal. La fama ha esdevingut un assumpte volàtil, frívol i poca-solta. La saviesa humanista, entesa com a suma de coneixement i valors, que no té una utilitat directa ni falta que fa, ha quedat arraconada al racó dels mals endreços. Tant se val que t’hagis passat la vida llegint i escrivint, pensant i ensenyant a pensar, educant la sensibilitat intel·lectual de milers d’alumnes i lectors de la mà sobretot del trio francès Montaigne, Descartes, Pascal, però també de Kant, Leibniz, Kierkegaard, Bergson, de Ramon Llull i sant Agustí, dels clàssics grecollatins i d'un llarg etcètera.