La dita catalana tradicional es manifesta a Lleida en la seva forma més explícita. Gairebé mai havia plogut tant. La demarcació ha viscut un hivern insòlit. Segons l'Aemet, els índexs de precipitació acumulada a Lleida des de l’1 de desembre ha fregat els 200 mm, una quantitat que quadruplica la mitjana històrica. Gairebé la totalitat del sòl de Ponent està saturat d’aigua i tots els embassaments de la conca de l’Ebre estan tècnicament plens. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha peritat per a aquest any un total de 280 hm³ més d’aigua que procedirà del desgel de la neu, una quantitat absolutament descomunal si la comparem amb la que es va registrar l’any 2023, que per culpa de les altes temperatures i de l’evaporació es va reduir a només 20 hm³.

"Els signes vitals de la Terra han empitjorat molt més del que els humans hagin vist fins ara". És l'advertiment que ha llançat aquest dimarts en un informe una coalició de 15.000 científics de tot el món en el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic. La vida a la Terra, indiquen, està amenaçada.

Els efectes del canvi climàtic avancen implacablement i recurrentment. La ciència ens exigeix una acció dràstica per a una reducció de les emissions en aquesta dècada, com a única opció per poder gestionar-ne els efectes. Hi ha encara molts interessos en joc per allargar l'economia dels combustibles fòssils i mantenir el miratge d'una impossible disponibilitat infinita de materials. També hi ha molta política cega que pretén que el benestar de la ciutadania en aquest model acabat es podrà mantenir sense canvis ni noves opcions, i que considera que no cal treballar per fer una transició justa. Per sort, tenim empreses i polítics que treballen en aquesta direcció, malgrat els dinosaures que es resisteixen a veure el meteorit que hem construït nosaltres mateixos i que ens hem llançat al damunt. Mireu la pel·lícula Don't look up! un cop i un altre.  

El vi, com ens passa a les persones, pateix de valent els vaivens de la vida. A més, està subjecte a com li hagi anat a la vinya. No és el mateix que la pluja caigui en sintonia amb les necessitats dels ceps que sigui massa escassa, com ha sigut la tònica habitual en els darrers temps. Amb tanta variabilitat, hauríem de percebre en el vi les peripècies que ha patit el raïm en funció de l'anyada. El celler Família Torres proporciona aquesta experiència cada any quan dona a conèixer l'evolució dels seus cinc vins de l'Antologia Miguel Torres. Enguany ha compartit com tracta d'adaptar-se a les sequeres i l'increment de les temperatures perquè les noves anyades d'aquests vins no perdin frescor.

La setmana passada el Govern va decidir avançar la declaració d'excepcionalitat per la sequera, un pas que comporta més restriccions en molts usos de l'aigua per preservar sense talls l'abastiment de la població. Parlem de com fer front a aquesta sequera i a les que vindran. 

La sequera d'aquest estiu a l'oest d'Europa ha estat la pitjor en 500 anys, segons l'observatori Copernicus de la UE. Però l'anomalia va molt més lluny, perquè aquest estiu una sequera històrica ha colpejat tres continents al mateix temps: Europa, Amèrica i Àsia. Tot l'hemisferi nord que hi ha per sobre de les zones tropicals ha patit unes temperatures excepcionalment altes que han assecat la terra fins a nivells inèdits. I malgrat que per a molts estava clara des del principi la vinculació amb la crisi climàtica, fins a aquest dimecres no n'hem tingut constància científica.