ERC fa bandera del dret a decidir, però a Moià, on governa amb majoria absoluta, està posant totes les traves possibles perquè els seus habitants no votin si volen que s'ampliï l'escorxador i s'instal·li una planta de biogàs. El 21 de maig, el govern municipal va rebutjar admetre a tràmit la consulta que promou una coordinadora a través d'una moció de Junts i la CUP, enmig de les protestes de més de 200 veïns a la plaça de l'ajuntament.

Respecte a la indústria càrnica a Catalunya tenim algunes dades que són irrefutables, com que des del punt de vista econòmic és el principal sector agroalimentari, amb un volum de negoci superior als 10.000 milions d'euros. O que aquesta activitat ha consolidat Catalunya com el segon productor d'Europa i el desè productor de carn porcina del món. Algunes altres dades són més confuses, com ara el consum d'aigua per fer possible aquesta producció de carn de porc, una qüestió que penso que és clau sobretot ara, amb la delicada situació d'aquest bé natural.

Israel té una relació complexa amb la indústria porcina. Tant jueus com musulmans consideren que el porc és un animal impur i tenen prohibit menjar-ne, però a Israel hi ha una vintena de granges que en crien i se'n pot trobar en alguns restaurants i carnisseries. Amb tot, el consum i la producció de carn de porc és un tabú i es veu amb mals ulls. Fins i tot entre els no practicants. L'animadversió pel porc és tan forta que el govern israelià limita en gran manera la seva cria i també en prohibeix la importació. La majoria de la població està tan convençuda que els porcs no tenen lloc a Terra Santa que fins i tot creuen que no tenen permès tocar a terra: els pocs que hi ha, diuen, s'han de criar elevats, sobre tarimes, per no contaminar terra sagrat.