Elfriede Jelinek va inspirar-se en el cicle Winterreise de Franz Schubert i Wilhelm Muller per escriure Viatge d’hivern. I, si bé no hi ha rastre d’aquelles cançons en l'obra de la premi Nobel, sí que hi ha un lligam anímic. Schubert va compondre aquesta sèrie de lieder al final de la seva vida, malalt de sífilis o tifus, i hi va abocar les reflexions d’un home malalt d’amor que passeja tot sol una tarda d’hivern. Jelinek aboca en la seva obra reflexions personals, artístiques i fins i tot íntimes de la seva pròpia vida que en la proposta de Magda Puyo venen embolcallades per la urgent delicadesa, per la dramàtica voluptuositat, de la música de Clara Peya.