Jean-Marie Le Pen tenia vint-i-set anys quan un compatriota seu, el cineasta Alain Resnais, va filmar Nit i boira, una de les primeres pel·lícules, i encara avui una de les més importants, que s'han fet sobre l'Holocaust. Ja en tenia cinquanta-set quan un altre director de cinema francès, Claude Lanzmann, va estrenar Shoah, considerada un altre referent del cinema documental sobre l'antisemitisme, la persecució dels jueus d'arreu d'Europa pel Tercer Reich, les deportacions i l'assassinat en massa als camps nazis de concentració i extermini. Nit i boira dura trenta-tres minuts; Shoah, més de nou hores. Totes dues, però, tenen un mateix propòsit: donar testimoni de l'horror ocorregut a Europa amb el nazisme i la Segona Guerra Mundial. Són dues contundents alertes contra l'antisemitisme, el racisme i els discursos d'odi. “La sang ha coagulat, les boques han callat”, diu la veu narradora del poeta Jean Cayrol al començament de Nit i boira. El propòsit de Resnais, com després el de Lanzmann, era sortir al pas del negacionisme, deixar-lo sense arguments.

El futur polític de la líder d'extrema dreta Marine Le Pen es juga a partir d'aquest dilluns al Tribunal Judicial de París. Le Pen i 24 càrrecs més de Reagrupament Nacional (RN) són jutjats per malversació de fons del Parlament Europeu. Estan acusats d'haver participat en un sistema il·legal per finançar despeses del partit, sobretot sous, amb diners de l'Eurocambra, en un moment en què la formació estava molt endeutada i no tenia el pes polític que té avui. Segons l'acusació, entre el 2009 i el 2017 RN (l'antic Front Nacional) hauria contractat com a assistents d'eurodiputats –amb nòmines pagades per l'Eurocambra– persones que en realitat treballaven per al partit.

Quan els presidents del Senat i de l’Assemblea Nacional francesa van convocar una marxa ciutadana contra l’antisemitisme per a aquest diumenge en resposta a l’onada d’actes contra la comunitat jueva a França, no s’esperaven que l’extrema dreta se sumés a la convocatòria. Però Marine Le Pen, líder del Reagrupament Nacional (RN) –hereu del Front Nacional fundat pel seu pare, Jean-Marie Le Pen– i primera força de l'oposició, va sorprendre anunciant que el seu partit s’hi sumava, cosa que va crear una gran polèmica al país. El president, Emmanuel Macron, ha llançat una advertència –en una clara al·lusió a l'extrema dreta– contra aquells que "confonen el rebuig dels musulmans amb el suport als jueus".

En ple segle XXI, l’extrema dreta viu un boom inèdit a Europa. Però hi havia una època, als anys 80, en què l’ascens del Front Nacional (FN) francès de Jean Marie Le Pen –ara rebatejat com a Reagrupament Nacional (RN)–, era una excepció. Els temps canvien i ara el partit viu el moment més brillant de la seva història: ha aconseguit ser la primera força de l’oposició a França de la mà de Marine Le Pen, filla del seu primer líder. L'RN ha celebrat aquesta setmana els seus 50 anys d’existència i ho ha fet sense fer massa soroll i amb la destacada absència de Le Pen pare.