Gerard Esteva (Barcelona, 1984) passeja per la seu de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), al centre de Barcelona, buscant el cartell que recorda la primera Setmana Catalana de l'Esport. Una imatge de l'Estadi Olímpic ple de gom a gom, amb esportistes desfilant rere una senyera i el president Lluis Companys a la llotja. "Impressiona, eh? Ara costa més arrossegar gent, però estem en el bon camí", diu abans de començar l'entrevista. El 2022, la UFEC va recuperar aquesta iniciativa que havia nascut els anys 30 gràcies a Pompeu Fabra i va tirar endavant, així, una cita destinada a ser l'esdeveniment esportiu de referència per fer visible l'esport català. Va ser un èxit. Tant, que en aquesta tercera edició de la Setmana Catalana de l'Esport, del 8 de juny al 9 de juliol, omple el país de tornejos en més de 40 esports amb la participació de seleccions internacionals. I la catalana, esclar.

El seu amor per l'esport va començar abans que arribés al món. La mare, jugadora professional de voleibol a Teheran, la capital de l'Iran, en practicava mentre estava embarassada de Fatemeh Khalajhedayati, integrant de l'equip de voluntaris de la II Setmana Catalana de l'Esport, que tindrà lloc a les comarques gironines des d'aquest dijous 13 fins al 23 d'octubre. "Ella em portava als seus entrenaments i jo em quedava per allà, jugant amb qualsevol cosa i recollint les pilotes. Feia poc que caminava i els primers records són aquests, veure la mare competint. A mesura que vaig anar creixent vaig provar molts esports: gimnàstica, atletisme, bàsquet... A casa em van deixar triar, podia decidir què volia fer. I ara soc aquí, a Catalunya", diu amb una rialla, tot i no haver tingut una vida fàcil. De fet, en tota la conversa només perd el somriure quan li pregunten per la situació que es viu aquests dies al seu país d'origen. "Em veus contenta, però estic molt angoixada. Penso molt en la família, perquè la tinc allà i són moments difícils. No li desitjo a ningú el que ens està tocant passar, no és una sensació gens agradable. Però vull fer arribar la seva veu".

La Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual – ACELL també juga un paper important en la II Setmana Catalana de l’Esport, la gran festa internacional de les seleccions catalanes. “L’esport ens iguala i ens reforça l’autoestima i la confiança. Les persones amb discapacitat tenen els mateixos interessos que qualsevol ciutadà, els sentiments són idèntics”, explica Marina Gómez, la presidenta d’una institució present en els quatre territoris catalans. ACELL és una entitat sense afany de lucre que té com a principal objectiu fomentar, organitzar i regular la pràctica esportiva per a persones amb discapacitat intel·lectual, adaptant-la, sempre que sigui necessari, a les seves capacitats, condicions i preferències. 

El 3 de juliol de l’any 1933, al local de la Federació Catalana de Lluita, diferents personatges rellevants de l’esport català de l’època es van trobar per impulsar un organisme que pogués representar tot l’esport català. Era el naixement de la Unió Catalana de Federacions Esportives, la UCFE. El president de la Federació de Tenis, llavors coneguda com a Associació de Lawn Tennis, terme comú a l’època, no hi va poder fer acte de presència per motius laborals, però va ser escollit per unanimitat com a primer president: era Pompeu Fabra. El filòleg que va dedicar la seva vida a crear una normativa moderna de la llengua catalana era un gran apassionat dels esports i defensava el paper que havia de jugar la pràctica esportiva en una societat sana i moderna. Per aquest motiu, el 1935 va ser l’impulsor de la primera Setmana Catalana de l’Esport, que va aplegar milers d’esportistes. Per viure la segona ha tocat esperar fins ara, quan la UFEC ha recuperat la idea amb una cita que es farà a les comarques de Girona del 13 al 23 d’octubre.