Dos dies després d'haver llançat l'atac més gran i profund contra l'aviació estratègica russa en una audaç operació encoberta, Ucraïna ha tornat a castigar Rússia allà on fa més mal. En aquest cas, al pont que uneix la península de Crimea amb la península de Taman, a Rússia, i que constitueix un símbol tant del poder del Kremlin com de l'annexió il·legal del territori ucraïnès, que va tenir lloc el 2014. El Servei de Seguretat d’Ucraïna (SBU) ha informat aquest dimarts al migdia que ha dut a terme una nova acció especial contra el pont de Kertx, la tercera que afecta aquesta infraestructura des de l'inici de la guerra. Arran de l'atac, Moscou s'ha vist obligat a tancar-lo per unes hores. Al vespre, però, la circulació s'hi havia restablert amb normalitat.

El territori de Crimea, ocupat per Rússia des del 2014, i la ciutat d'Odessa, port clau d'Ucraïna i fins ara sortida al mar de la majoria dels cereals que produeix el país, han concentrat en les últimes hores l'activitat militar en els diferents fronts oberts. De matinada, més de dues mil persones han hagut de ser evacuades de casa seva en quatre poblacions de la península sota dominació russa després que es produís un incendi que ha afectat el dipòsit de municions d'un camp d'entrenament de prop de Starí Krim, a 230 quilòmetres de la capital, Sebastòpol.

Ucraïna ha atacat aquesta matinada amb drons marins el pont de l'estret de Kertx, que uneix la península ocupada de Crimea amb la regió russa de Krasnodar, i ha provocat almenys dues morts, segons el balanç de Rússia. El governador de la regió de Bélgorod, Viatxeslav Gladkov, ha detallat que les víctimes mortals són una parella i que la seva filla de 14 anys ha quedat ferida, tot i que la seva vida no està en perill. Tots tres estaven travessant el pont per anar cap a Crimea a passar les vacances, segons mitjans russos.

Després de la pluja de míssils russos en diferents ciutats ucraïneses i que el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ho demanés en la reunió d’urgència del G-7, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha situat aquest dimecres una prioritat: abastir Kíiv de sistemes de defensa antiaèria per abatre míssils, avions de guerra i drons. “Els atacs indiscriminats i terrorífics, contra civils, mostren la necessitat urgent de més sistemes de defensa aèria d’Ucraïna”, ha remarcat, a l'inici de la cimera de ministres de l'aliança atlàntica que se celebra avui i demà a Brussel·les. Alemanya –molt criticada per Kíiv per no proporcionar-li tancs de combat–s'ha avançat i ja ha lliurat quatre sistemes Iris-T, amb capacitat per protegir una ciutat sencera de míssils llançats a una distància de 40 quilòmetres que volin a una altura de fins a 20 quilòmetres. Els Estats Units també han anunciat l'enviament de sistemes NASAMS terra-aire.