Una de les sensacions que provoca la lectura de Les altures, la tercera novel·la de Sebastià Portell (Ses Salines, 1992), és que és un llibre pensat, mesurat, fins i tot madurat. Cadascun dels set capítols que té és una baula dins d’un mecanisme de rellotgeria que retrata un personatge, una família i una època. I això no és poca cosa. La història que es desplega, a base de capes i gràcies a diferents veus, gira al voltant d’una personalitat complexa i excèntrica, la del pintor, gravador i escultor català Ismael Smith.