Ara fa un mes i mig que l'ARA explicava la història d'un home d'Osona que s'enfronta a una condemna de dos anys i mig de presó per una estafa en la qual ell assegura ser-ne la víctima: durant la venda d'un cotxe va enviar la foto del seu DNI al comprador, que poc després va desaparèixer. Al cap d'uns mesos, va descobrir que l'estaven investigant per una estafa a la Corunya que s'havia comès amb el seu DNI. La causa continua endavant. Casos com aquests, que demostren els riscos de donar el teu document d'identitat a depèn de qui, cada cop són més habituals als jutjats. Precisament, aquest dilluns va declarar a la Ciutat de la Justícia de Barcelona un home d'Eivissa per uns fets gairebé calcats.

El març del 2023, el grup de ciberdelinqüents RansomHouse va atacar l'Hospital Clínic de Barcelona a través d'un programari de segrest (ransomware) que va paralitzar una part de l’activitat assistencial, especialment urgències vitals com ictus i infarts, que es van haver de derivar a altres centres. Va ser un ciberatac molt sonat que va durar dies, però n'hi ha hagut molts més els darrers anys. Els hospitals Moisès Broggi, Dos de Maig i General de l'Hospitalet de Llobregat o a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), entre d'altres, són només alguns exemples.

Actualment, a Catalunya hi ha uns 27.000 professionals que es dediquen al món de la ciberseguretat. Es tracta d'un sector a l'alça, que l'any passat va facturar fins a 1.473 milions d'euros, gairebé un 20% més que el 2023. Des de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, però, adverteixen d'una bretxa de talent que frena aquest creixement: hi ha 13.500 llocs de treball qualificats i ben pagats que estan desocupats. A tot Espanya n'hi ha gairebé 400.000 i 4,76 milions a tot el món. En un any, aquesta bretxa ha augmentat un 12% a Catalunya.

"El 2025, les ciberestafes s'incrementaran", vaticina categòricament la directora de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Laura Caballero. Les fuites massives de dades d'empreses de l'any passat i l'ús de la intel·ligència artificial fan augurar a l'organisme de la Generalitat una tendència a l'alça de les estafes digitals. I és en aquest context en què l'Agència ha posat en marxa una doble iniciativa: un canal d'alertes de ciberseguretat a través de WhatsApp i una bústia online en la qual els ciutadans que detectin ciberestafes poden deixar-ne constància.

"Segons el seu Estatut, l'IVA que es genera per la venda de productes fabricats a Catalunya és 100% per a les arques catalanes. A això se li diu solidaritat amb Espanya!" Aquest missatge completament fals –Catalunya no es queda l'IVA dels productes que s'hi fabriquen– el va escriure Manoplas54, un veterà d'un dels fòrums més concorreguts a l'internet espanyol, Forocoches, el dia 15 del mes passat. Va obrir un fil de conversa amb el títol "Boicot als productes catalans" on demana que no es compri res a empreses que assegura que estan "a favor de la independència". Assenyala grans marques molt conegudes i de diversos sectors, que no s’han pronunciat mai sobre l’independentisme, però que són de propietat catalana, s’han fundat a Catalunya o hi tenen la seu estatal. "Europa té jueus i Espanya catalans", afegeix l'usuari prèmium Disider, que ha publicat 7.250 missatges al fòrum en quatre anys: una mitjana de cinc cada dia, caps de setmana inclosos. 

A finals de juny l'Ajuntament de Lleida va explicar que un mes abans l'empresa concessionària del Servei Municipal d'Abastament d'Aigua Potable de Lleida (FCC-Aqualia) havia patit un ciberatac pel qual s'havia accedit a les dades personals de clients. De moment, no consta que els ciberatacants hagin exigit un pagament a canvi de no publicar la informació, com sí que van fer els autors del ciberatac a l'Hospital Clínic de Barcelona al mes de maig. Són només dos dels 1.932 atacs amb ransomware dels sis primers mesos de l'any que ha reportat l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya en el seu últim informe.

Els ciberdelinqüents que van perpetrar l'atac que va noquejar el sistema informàtic de l'Hospital Clínic de Barcelona, el grup RansomHouse, han començat a publicar aquesta matinada la informació que van robar, segons ha admès el director mèdic del Clínic, Antoni Castells, en una roda de premsa. "S'han publicat dades amb un pes d'entre 3 i 4 gigabytes", ha explicat aquest migdia. L'ARA ha confirmat que entre la informació filtrada hi ha DNIs escanejats, noms, telèfons, adreces, números de comptes bancaris, contractes laborals i analítiques de tota mena, com ara electrocardiogrames, identificades amb el nom i els cognoms dels pacients.

La filtració de 52 gigues de documents del Consorci Sanitari Integral (CSI) feta pel grup de pirates informàtics Gold Dupont inclou informació sobre la salut física i psicològica de milers de pacients. L’ARA ha pogut analitzar una petita part dels arxius publicats al web fosc, aproximadament 4 GB, i ha comprovat com incloïen centenars d’informes de seguiment mèdic i d’alta de centenars de pacients amb tota mena de dades sobre la seva salut i l’historial mèdic. La majoria contenien els noms i els cognoms dels afectats, entre altres detalls. També hi havia desenes de relats de casos clínics, però sense noms ni dades identificatives. Tenint en compte que els documents que ha pogut analitzar aquest diari són menys d’un 10% del total de la filtració, es pot extrapolar que en total afectarà milers de pacients.