Fa anys que la sociòloga Elisa García-Mingo se submergeix en l'estudi de la masclosfera, comunitats online que difonen contingut misogin, sigui en comentaris i missatges ridiculitzants o demanant a la intel·ligència artificial que reinventi fotografies de dones per despullar-les.

Infarts que es confonen amb ansietat, retards en el diagnòstic del trastorn de l'espectre autista, pèrdues gestacionals no acompanyades, intoxicació per fàrmacs per rebre una dosi no adequada al seu sexe, dones a qui no prenen seriosament els seus símptomes, invisibilització de la violència obstètrica o problemes de salut mental diagnosticats massa tard. Són només alguns dels exemples del biaix de gènere que hi ha en medicina i recerca i que han recollit la periodista Isabel Muntané i la metgessa del servei d'urgències de l'Hospital Clínic Blanca Coll-Vinent al llibre Ets una exagerada. Biaix de gènere i sexe en salut , publicat per Raig Verd.

La intel·ligència artificial (IA) té biaixos? Sí, són els biaixos de la intel·ligència humana. La IA es basa en les dades que hem generat i generem els humans i, per tant, són coneguts els biaixos de gènere, edat o etnicitat.

"M'he acostumat a conviure amb el dolor". A la Míriam Solé l'esquena la matxaca des de fa més de 20 anys, la meitat de la seva vida. Desesperada, ha fet "la ruta de metges i curanderos" buscant un diagnòstic i esperant el "miracle". No té res físic i de tant en tant almenys el dolor s'atenua. "Ja m'han dit que em moriré amb dolor, així que paciència", diu resignada.

Els infants juguen més amb la capsa que amb la joguina, un exemple magnífic per il·lustrar el que significa el joc lliure i imaginatiu, però ¿què passa quan la capsa té un disseny clarament estigmatitzat? Que molt probablement aquella capsa arribarà només al 50% de la població infantil.

Ángela Rodríguez, la secretària d’estat d’Igualtat del govern d’Espanya, ha explicat que el seu ministeri desenvoluparà una app que “mesurarà quant de temps dedica cada persona a fer les feines de la casa”. Ha tingut aquesta idea immortal perquè es veu que l'OCDE diu que “les dones dediquem a Espanya més del doble d’hores que els homes a fer a aquestes feines”.

Els ratolins mascles han sigut durant dècades la norma en els experiments científics que proven nous fàrmacs o analitzen les connexions del cervell. Per què? Es creia que les femelles, que tenen un cicle de quatre a cinc dies d’hormones ovàriques fluctuants, eren massa complicades. Explicar els canvis hormonals es considerava massa enrevessat i massa car.

Aquí teniu el rostre en gran format d'una dona aparentment jove exposada al món, com acostumen a exposar-se la maduresa i la vellesa: tèrboles i desenfocades. A punt de desaparèixer.

No totes les dones seran mares, però totes, tard o d'hora, tindrem la menopausa. En canvi, sabem molt més de l'embaràs o el part. ¿La menopausa s'ha de tractar? ¿Amb mètodes naturals o artificials? No hi ha consens sobre aquestes qüestions i les dones sovint arriben a aquesta etapa havent rebut informació contradictòria per part, inclús, dels mateixos professionals de la salut. "Hi ha informació sobre la menopausa, però no està gaire a l’abast de la població i és heterogènia. Hi ha desconeixement de les darreres evidències científiques. Hi ha molts mites i prejudicis i això condiciona la manera com abordem la menopausa tant els professionals com les dones", assegura Elisa Llurba, directora del servei de ginecologia i obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau. "Totes les dones saben què és la menopausa però no totes són conscients de com els pot afectar", diu Camil Castelo-Branco, responsable d'endocrinologia ginecològica de l’Hospital Clínic. L'identifiquem amb els fogots, però els efectes a llarg termini –com l'osteoporosi, el risc cardiovascular, el deteriorament cognitiu o l'atròfia genital– que pot implicar la manca d’hormones són més desconeguts i molts cops "no saben que allò que els passa és degut a la menopausa", afegeix.

Un dels canvis culturals més importants en l’evolució de la nostra espècie ha estat probablement la revolució neolítica, que va afectar els esquemes de vida social i productivitat. Els canvis i les transformacions que es van produir van suposar el pas d'una vida nòmada a una de sedentària, el descobriment i l’expansió de l'agricultura i la domesticació d’animals, a més de l’inici d’una cursa tecnològica que s’ha anat accelerant amb el pas del temps. També va suposar, segons tots els indicis arqueològics i moltes propostes fetes des de la sociologia, el començament de la propietat privada. I l’inici o un aprofundiment molt acusat de les diferències socials pel que fa al biaix de gènere, que les societats actuals encara arrosseguen.

Karina Gibert és de Figueres i és experta en extreure coneixement de les dades. ¿Com va afectar el confinament les persones en situació de vulnerabilitat social? ¿Quan ha de decidir obrir o tancar una vàlvula un operari d’un centre de depuració d’aigües residuals? A partir de les dades, Gibert construeix sistemes d’intel·ligència artificial per respondre a preguntes com aquestes. És catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i dirigeix el centre Intelligent Data Science and Artificial Intelligence (IDEAI) de la mateixa universitat. A més, és vicedegana del Col·legi d’Enginyeria Informàtica, del qual presideix la comissió de dones.

L’astrofísica Mar Mezcua (Lleida, 1984) parla amb una convicció que, probablement, és necessària per estudiar un dels objectes astronòmics més elusius de tots: els forats negres de massa intermèdia. "Hi ha dos tipus principals de forats negres –explica–: els estel·lars, que provenen de la mort d’una estrella i solen tenir 10 cops la massa del sol, i els supermassius, que tenen més d’un milió de masses solars i són al centre de les galàxies". "Els que estudio jo –continua– se situen al mig i estan a les galàxies nanes. Amb el telescopi James Webb pensem que podrem detectar aquests forats negres de quan l’univers era molt jove, quan es van formar". Mezcua és investigadora de l’Institut de Ciències de l'Espai (ICE) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). L’entrevistem amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, que se celebra cada 11 de febrer.

L’Hugo i la Chloe són dos germans bessons d’onze anys. A ell li van diagnosticar un trastorn de l’espectre autista (TEA) amb només un any. “Li parlaves i no et mirava als ulls, quan es concentrava molt jugant es perdia, l’havies de cridar moltes vegades, no reconeixia el seu nom, i coses com sostenir-se dret, caminar o menjar sòlid va trigar més a fer-les”, recorda la seva mare, la Marina Rodríguez. Ara l’Hugo, que té també una discapacitat intel·lectual, estudia en una escola ordinària i és un nen molt sociable. “Si al parc hi ha nens jugant a futbol ell va i els pregunta si hi pot jugar, els conegui o no”, diu.