Vint-i-quatre hores després que tropes russes entressin a la ciutat de Vuhledar, a l'oblast de Donetsk, les forces ucraïneses se n'han acabat retirant, segons ha anunciat l'exèrcit ucraïnès. "El comandament superior ha autoritzat una maniobra per retirar unitats de Vuhledar per protegir personal i equipament militar i prendre noves posicions per a noves operacions", ha informat en un comunicat. Dilluns, el governador de la província, Vadim Filaixkin, ja va denunciar que la situació era "extremadament difícil", un cop l'enemic gairebé havia "arribat al centre de la ciutat". El Kremlin ha mostrat imatges dels seus soldats onejant banderes russes al centre d'una població ara reduïda a runa.

Als petits pobles i llogarets visibles des de la carretera que uneix Mikolaiv amb Kherson el rastre de destrucció és gairebé constant. Moltes de les benzineres, granges i petites fàbriques que hi ha pel camí estan en runes. Durant el primer mig any de guerra la línia de front creuava aquestes terres, fins que les forces ucraïneses les van alliberar la tardor del 2022 i van empènyer les tropes ocupants fins a l'altra banda del riu Dnipró. En petites localitats com Posad-Pokrovske s'estan reconstruint diverses cases. Alguns veïns han anat tornant i la vida a poc a poc torna a fer acte de presència. També s'hi veuen operaris treballant en la construcció de noves línies defensives i fortificacions.

Tres civils han mort i deu persones més han resultat ferides a Kherson en un atac rus contra una barca que evacuava afectats per les inundacions resultants de la destrucció de la presa, segons informen les autoritats ucraïneses. Detallen que un home de 74 anys ha protegit amb el seu cos una dona del foc rus i ha rebut trets a l'esquena. Entre els deu ferits hi ha dos policies ucraïnesos.

L’aigua baixa amb força per la presa de Nova Kakhovka, a Kherson, que ha quedat destruïda i s'ha convertit en una de les imatges de la guerra a Ucraïna. 

Oleksí Kolesnik va desembarcar i es va quedar, tremolant, parat sobre terra ferma per primer cop en moltes hores. Havia estat rescatat després de passar tota la matinada assegut sobre un armari de la seva sala d'estar inundada. "L'aigua va arribar molt ràpid", va explicar Kolesnik, que estava tan feble que va necessitar l'ajuda de dos treballadors de rescat per sortir del vaixell de goma. "Va passar tan ràpid".

Unes 42.000 persones estan en perill amb les inundacions causades per la voladura dimarts de la presa de Kakhovka, als dos costats del riu Dniéper, segons les autoritats ucraïneses. Mentre Rússia i Ucraïna s'acusen mútuament de l'atac a una de les preses més grans del país, les aigües continuen desbordades i els experts preveuen que el pic del desastre arribarà aquest dimecres. Per ara només hi ha confirmació de set desapareguts a la riba est del riu, ocupada per Rússia des dels primers dies de la invasió a gran escala, segons l'alcalde imposat per Moscou de la localitat de Nova Kakhovka.

Una gran presa sobre el riu Dniéper ha estat atacada aquest dimarts de matinada a la regió de Kherson, al sud del país. La destrucció de la presa de Nova Kakhovka –de la qual Rússia i Ucraïna es culpen mútuament– ha provocat que el nivell de l'aigua en aquesta localitat, sota control rus, ja hagi pujat més d'11 metres i hagi inundat més de 600 cases, i que els municipis del voltant també hagin quedat negats.

Quan arribo a Kherson, m’obligo a mirar el cel. Diu la gent que continua vivint en aquesta ciutat del sud d’Ucraïna que és un bon mètode per desxifrar quina serà l’activitat de l’artilleria russa, que els ataca sovint des de l’altra banda del riu. Si hi ha molts núvols, els bombardejos disminueixen. Si fa sol, els intensifiquen. No m’han explicat, però, què passa quan hi ha sol i núvols, que és el cel que tenim avui.

Entre les imatges i les notícies relacionades amb la recent retirada russa de la ciutat ucraïnesa de Kherson, n’hi ha una que ha passat força desapercebuda. Abans d’evacuar completament la ciutat, les tropes de Putin se'n van endur nombroses obres d’art i objectes de valor..., i també els ossos del príncep Grigori Aleksàndrovitx Potiomkin (habitualment transliterat com a Potemkin), enterrats a la catedral de Santa Caterina de la ciutat que ell mateix havia fundat el 1778. El fet resulta tan insòlit com remarcable perquè –com miraré d’explicar en els paràgrafs següents– la figura de Potemkin és un símbol i una metàfora de la Rússia dels darrers dos-cents cinquanta anys.

Derrota sense pal·liatius per a l'exèrcit rus. La primera i única gran ciutat ucraïnesa, Kherson, en mans de Moscou des de l'inici de la invasió, ha estat recuperada aquest divendres per les forces de Kíiv després d'una ofensiva encaminada a la reconquesta que es va iniciar a mitjans de setembre. Fonts del ministeri de Defensa ucraïnès havien assegurat aquesta setmana que l'avenç de les seves tropes en el front sud del país era de sis quilòmetres al dia.

El ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, ha ordenat aquest dimecres la retirada de les tropes de la riba oest del riu Dnipró, on hi ha la capital de la regió de Kherson, en un moviment que podria suposar un punt d'inflexió a la guerra a Ucraïna. L'ocupació d'aquesta ciutat meridional va suposar el primer gran triomf de la invasió a gran escala de Vladímir Putin, ja que en molt pocs dies va aconseguir controlar una capital de província. De fet, era l'única capital que havia caigut a mans russes des del 24 de febrer. Ara, aquesta retirada representaria una derrota molt significativa per a Moscou.

Les autoritats russes a la regió ucraïnesa de Kherson han anunciat aquest dijous una retirada dels seus efectius de tota la riba occidental del riu Dniéper, una zona on hi ha també la localitat de Kherson, la primera gran ciutat que va caure en mans russes a l'inici de la invasió. Tot i que el bàndol ucraïnès no ho ha confirmat i fins ara el moviment no ha estat verificat, algunes imatges penjades a les xarxes socials apunten que la zona nord de la ciutat de Kherson ja hauria estat abandonada pels soldats russos i que algunes de les banderes russes que onejaven en edificis públics s'estarien retirant. Si es confirmés, es tractaria d'una de les pitjors derrotes fins ara per a l'exèrcit rus i podria suposar un punt d'inflexió en la guerra.

Rússia ha introduït un nou concepte al diccionari de la guerra d'Ucraïna, les "bombes brutes". El govern de Vladímir Putin ha alertat de la possibilitat que Kíiv utilitzi aquesta mena d'explosius, carregats amb material radioactiu, al seu propi territori per culpar Moscou d'utilitzar armes de destrucció massiva. Però tant Ucraïna com els aliats occidentals han rebutjat les acusacions i han avisat que pot ser una estratègia de Moscou per preparar el terreny per a una operació de falsa bandera.

El president rus, Vladímir Putin, ha signat un decret que imposa la llei marcial a les quatre regions d'Ucraïna que Moscou es va annexionar el mes passat, segons informa l'agència russa Tass. Davant el seu Consell de Seguretat, Putin ha aclarit que les regions de Lugansk, Donetsk, Zaporíjia i Kherson ja estaven de fet sota la llei marcial des que van ser "incorporades a Rússia", però que ara calia "oficialitzar-ho". Segons la legislació russa, la llei marcial suposa restriccions als moviments i les reunions públiques. Putin ha detallat també que les autoritats pro-russes imposades per l'ocupació tindran "poders addicionals" per garantir-hi la seguretat.