La guerra a l’Iran ha tornat a posar la inflació al centre del debat econòmic. Com ja va passar amb la invasió d’Ucraïna, el repunt dels preus energètics comença a traslladar-se a la resta de l’economia i torna a tensionar el cost de la vida. L’OCDE anunciava aquesta setmana un augment de la inflació al voltant del 3% per a aquest 2026.

Hi ha famílies que tenen claríssim quina escola volen per als seus fills i d’altres que comencen un intens treball d’investigació després del test positiu d’embaràs. D’entrada us diria que l’escola perfecta no existeix. Igual que no existeixen els pares perfectes ni la feina perfecta. Sempre hi haurà alguna cosa que grinyola i caldrà definir quines són les veritables línies vermelles. Sí que veig molt important el fet de valorar diferents opcions educatives i anar a veure més d’una escola, sigui a les portes obertes o bé fent una entrevista personal. Siguem honestos, si per comprar un cotxe anem a diferents concessionaris, això que és infinitament més important, requereix el nostre temps i tenir ben clar com és el centre on farem la preinscripció.

Un dels grans drames del sector primari català és la greu manca de relleu generacional. Malgrat que la demanda laboral en aquest món és molt alta, la burocràcia i les difícils condicions en què treballen pagesos i ramaders sembla impedir que les noves generacions vulguin dedicar la seva vida professional al camp. El relleu a les empreses agràries familiars es troba en un moment crític. Almenys així ho certifica un dossier tècnic redactat per la direcció general d’Empreses Agroalimentàries l’any 2024 que indica que els agricultors menors de 40 anys representen tan sols l’11% de les explotacions agràries de la Unió Europea (UE), mentre que a Catalunya aquest índex es desploma al 7%. “Una suma de factors socials, econòmics, ambientals i culturals afecta la salut del sector agrari i posa en una situació d’alerta moltes de les explotacions agràries actuals, que no preveuen un relleu natural de la seva activitat”, argumenta aquest mateix estudi. I quin és aquest relleu natural? El dels fills, que no continuen amb la tasca dels pares.

Les llars catalanes destinen 43,5 de cada 100 euros dels seus ingressos a les despeses bàsiques, com ara l'habitatge, la cistella de la compra i el consum energètic (llum, aigua i combustible). Aquesta quantitat, que suposa una mitjana de 1.342 euros al mes, forma part del tercer Baròmetre Planeta Propietari que elabora la Mutua de Propietarios. L'anàlisi, que dona com a resultat la xifra més alta des que es fa l'estudi, revela que "la factura de la llar", que es menja una bona part del salari mínim (SMI) –1.184 euros mensuals l'any passat–, fa que "3 de cada 10 catalans tinguin alguna dificultat per fer front al pagament" d'aquestes despeses bàsiques.

"Tinc una escola molt a prop de casa, però hi ha moltíssims alumnes vulnerables". "M’interessa el projecte educatiu d’un centre, però és de màxima complexitat…". Ara que s'apropa la preinscripció escolar, no és estrany sentir frases com aquestes que fan que el nostre sistema educatiu encara pateixi una elevada segregació. El problema no està resolt, encara que l’any 2019 es publiqués el Pacte contra la Segregació Escolar, signat pel síndic de greuges, la Generalitat i diversos ajuntaments.

Abans de ser mare tenia unes conviccions molt fermes sobre qui era i sobre com seria el meu camí. No imaginava fins a quin punt la maternitat et transforma d’arrel, fins a quin punt jo mateixa seria una persona diferent. Pensava que em costaria més deixar de ser jo la meva prioritat, i que a vegades ho viuria amb neguit o com una pèrdua.

La borsa i els mercats de capitals no acaben d'atraure del tot les famílies. El nivell d'inversió de les llars espanyoles als mercats continua sent baix en comparació amb altres països de la zona de l'euro. Actualment, l'estalvi destinat a accions cotitzades, bons, fons d'inversió i productes suposa l'equivalent al 66% del producte interior brut (PIB), molt per sota de la mitjana europea (94%). També es diferencia molt d'economies com les de Dinamarca (194%) o els Països Baixos (164%), segons l'últim informe de l'Associació de Mercats Financers d'Europa (AFME), referit al primer semestre d'aquest any.

Rosalia és un nom d'origen llatí que la cantant de Sant Esteve Sesrovires ha fet popular però és pràcticament anecdòtic en el cens. No és un nom que les famílies actuals triïn a l'hora de posar nom a les seves filles. Hem passat d'unes 600 dones amb el nom de Rosalía (amb accent i sense) a la dècada dels anys 50 a menys d'una desena en l'actualitat. L'edat mitjana de les Rosalies que hi ha a l'Estat és de 61,5 anys, segons dades de l'INE. I Zamora, Salamanca, Almeria i Ourense és on més en trobem. Al ser un nom poc freqüent, "qualsevol fluctuació crida l'atenció, com ara que en el municipi de Capçanes, a la comarca del Priorat, es concentrin unes quantes Rosalies. Deuen ser de la mateixa família?", es pregunta Francesc Calafell, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva CSIC-UPF, que afegeix que també és un nom que es posa a Llatinoamèrica i Itàlia.

“Quan vaig arribar a la família d'acollida, tot era nou. Tenia molta més llibertat, podia fer moltes més coses que en un centre. Que m’acollissin va ser com un regal, sempre ho diré”, explica Laura Frau, infant d’acollida des de fa 12 anys. La seva família biològica no se'n podia fer càrrec, així que amb 6 anys, els servei socials la van derivar a un centre d’acollida gestionat per la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), que és un organisme de la Generalitat que s'encarrega de vetllar pels menors d'edat als quals els falten referents familiars que se'n puguin fer càrrec.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat l'ampliació de permisos per maternitat i paternitat, així com per tenir cura dels fills. Després de dies de negociació entre el ministeri de Treball i el ministeri d'Hisenda, aquest dilluns, el PSOE i Sumar van arribar a un acord per aprovar nous permisos remunerats. De fet, alguns d'ells estan contemplats en l'acord de govern de coalició. "Negociar és difícil, però en aquest cas és per una bona causa", ha defensat la titular de Treball, Yolanda Díaz, en roda de premsa aquest dimarts.

La riquesa neta de les famílies espanyoles va créixer el primer trimestre d'aquest any el 8,1% respecte al mateix període de fa un any, fins als 2,4 bilions d'euros, segons els comptes financers publicats pel Banc d'Espanya. El mateix informe recull una moderació del deute de les llars fins a situar-se en el 43,5% del producte interior brut (PIB), nivell mínim des del primer trimestre del 2000.

L’auge del pensament d’extrema dreta a la nostra societat té unes conseqüències que també afecten la vida a les escoles. Però el que convé demanar-nos és si des de l’escola som prou eficients a l’hora de fer de contrapès d’aquesta tendència ideològica, o bé si, sense voler-ho, l’estem alimentant.

Miquel Roura s'ha passat hores i hores indagant en plataformes de genealogia en les quals els usuaris poden publicar els resultats d'una prova d'ADN per trobar coincidències amb altres persones. Quan hi ha un "match genètic", aquestes pàgines web permeten localitzar persones amb qui es té algun grau de consanguinitat i així reconstruir l'arbre genealògic. Per a ell això no és una simple afició a la genealogia, sinó l'única via que ha trobat fins ara per descobrir el seu origen genètic.

Arriba el juny i torna a sortir el tema de si cal fer regal als mestres. Fins i tot li he preguntat al ChatGPT a veure què n’opina i em diu que “és un gest bonic si és una cosa senzilla i feta amb respecte”. Esclar que sí, fes un regal a qui tu vulguis, només faltaria. Pots tenir un detall amb el professor de ioga, amb la veïna que et guarda els paquets o fins i tot regalar unes flors a la moni de l’esplai que el teu fill s’estima tantíssim i que enguany diu que plega. Que estiguem qüestionant l’art de fer feliços els altres em fa plantejar seriosament en què ens hem convertit. Sincerament us dic que a mi regalar em fa molt feliç. Fins i tot més que no pas rebre regals perquè mai sé quina cara posar i sempre em fa patir que l’altra persona es pensi que no m’ha agradat. Estic a favor de fer regals? Sempre, sí.

Una de cada tres criatures viuen en famílies pobres. És per aquests 470.000 menors que la Generalitat planteja reformar l'actual sistema de prestacions per tal d'augmentar el nombre de famílies que reben ajuts fins a cobrir el 44% de la població infantil. L'objectiu és reduir la taxa de pobresa infantil, "almenys" per equiparar Catalunya a la mitjana de la Unió Europea, segons ha afirmat el president de la Generalitat, Salvador Illa, durant la presentació aquest dilluns d'un pla que va formular ara fa un any l'executiu presidit per Pere Aragonès. Per a aquest any el Govern hi destinarà uns 700 milions d'euros.

Tot va començar quan l’Àngels va sentir en un programa de Catalunya Ràdio el testimoni d’una dona que havia estat família acollidora en diverses ocasions i en parlava amb entusiasme. Li va dir al seu home, Agustí, si li semblaria bé que ells també es convertissin en família acollidora i de seguida hi va estar d’acord. Aleshores tenien dos fills biològics, en Marc i la Maria, de sis i nou anys respectivament, i ràpidament hi va haver consens familiar. “Ells no sabien què era, els vam dir que vindrien una temporada. Per a ells va ser com un joc”, recorda l’Àngels. Van fer els tràmits i poc després va arribar la Yasmina, la primera de les dinou criatures que han acollit durant gairebé trenta anys.

A l'estat espanyol hi ha gairebé dos milions de famílies monoparentals, el 81,4% de les quals encapçalades per una dona. La majoria d’aquestes llars són monoparentals per processos de divorci o separació. En paraules del professor del departament d'Antropologia Social de la UB Xavier Roigé, “en contra del que es pensa, es tracta d’un element constant a la història, en què la causa principal era l’abandonament familiar o la viudetat”. Roigé insisteix que allò que és “nou històricament” és la monoparentalitat per elecció. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a l’estat espanyol des del 2012 i fins al 2022 la xifra de mares solteres per elecció s’ha incrementat un 32,8%. A parer de Roigé, l’increment d’aquesta maternitat en solitari “es deu principalment a la dissociació del lligam entre conjugabilitat i maternitat”. Avui en dia, és possible i viable que una dona pugui tenir un fill sense necessitat de tenir una parella, “bé sigui per tècniques de reproducció assistida, bé a través d’una adopció”.

El passeig de Gràcia les ha vist de tots colors. El que va començar sent un camí de carros per unir la Barcelona sense muralles i la Vila de Gràcia a principis del segle XIX, ha acabat sent, segons les últimes xifres d'ASCANA de l'any 2023, l’eix comercial més car de Catalunya amb el preu de lloguer del metre quadrat de 3.460€, una xifra només superada a tot l'Estat pel carrer Preciados de Madrid, amb 3.600€. Però més enllà del rànquing de preus que paguen les empreses que veuen el passeig de Gràcia com un centre de negoci, aquesta transformació també ha repercutit de ple en la modificació del paisatge urbanístic de Barcelona.

El fill d’Anna Gual tenia quatre anys quan van haver d’operar-lo de carnots i amígdales a l’Hospital Universitari de Terrassa. Era el 3 de novembre del 2023. Gual va entrar amb el petit a coll al vestíbul del quiròfan. Allí, tots dos van presenciar la sedació –per via intranasal– d’una nena que plorava i, tot seguit, se l’enduien cap a dins. Un, dos, tres, quatre, cinc minuts. Era el seu torn. La medicació prèvia a l’anestèsia se subministra amb l’objectiu de rebaixar l’angoixa als pacients en intervencions pediàtriques. Malauradament, i a diferència d’aquella nena, al fill de Gual la sedació no li va fer l’efecte desitjat: “Estava tan nerviós que va seguir plorant”. A continuació, dues infermeres se’l van emportar: “Van haver d’arrencar-me’l dels braços per dur-lo al quiròfan; va ser traumàtic”, lamenta. 

Entre la Grossa de Cap d’Any i la Grossa de Sant Jordi hi ha un sorteig que t’afecta segur si tens criatures: la Loto Preinscripció. Us donem 10 trucs: