Àlex Rigola continua amb la seva peculiar, interessant i arriscada aventura al nou teatre Heartbreak Hotel a la recerca de l’essència del teatre. D’un teatre adreçat a “conèixer millor l’ésser humà, desig directament lligat al coneixement de nosaltres mateixos”, tal com declaren al text fundacional. I ves per on que, després d’encarar obres mestres de Pasolini, Txékhov, Ibsen o Bernhard cenyides al ressò de la paraula i despullades de qualsevol altre element escènic, ha anat a parar al rovell de l’ou de la narració escènica: el conte.

Andreu Benito és un actor egòlatra que menysprea la seva família, els seus companys de professió i menysprea també el país que el va veure néixer. Andreu Benito és L’home de teatre que va imaginar Thomas Bernhard i que en una versió i direcció d’Àlex Rigola ha inaugurat el nou Heartbreak Hotel Teatre a Barcelona. És un nou teatre per a setanta espectadors en un antic magatzem dels anys cinquanta al barri de Sants davant de la plaça de l’Olivereta on Rigola vol seguir explorant la línia de treball que va iniciar ja fa deu anys a la recerca de la veritat escènica i de l’excel·lència interpretativa en la curta distància.

Orgull és el títol que Ramon Vila, Andreu Benito i Oriol Broggi han donat al relat de Fiódor Dostoievski, traduït per Miquel Cabal Guarro com Manyaga, i que en el seu origen formava part de Diari d’un escriptor (1876) sota el títol de Krotkaya, un relat fantàstic. Es tracta del monòleg d’un solitari prestador davant del cadàver amortallat de la seva dona que ens explica tota la seva relació a la recerca d’una justificació de la seva mort. Un relat considerat menor en relació amb les grans obres de l'escriptor rus, però en el qual palpita la seva mestria per il·luminar els racons més profunds i obscurs de l’ànima humana. Un relat dominat pel silenci. El silenci que va enfonsar al protagonista, el silenci que fa servir com a arma per a la humiliació de la seva dona, l’inescrutable silenci que envolta la seva relació.