La maternitat de les esportistes d’elit era un tema tabú que moltes d'elles ajornaven fins a la seva retirada, però cada vegada hi ha més jugadores que s’animen a compaginar la seva trajectòria esportiva amb el fet de ser mares. Un dels últims casos és el de Gala Mestres, la capitana del Baxi Ferrol. “Em vaig quedar embarassada a finals d'agost i ara estic de permís retribuït per poder afrontar aquesta pausa per maternitat. Em trobo molt bé. La veritat és que està sent un bon embaràs, amb els alts i baixos habituals que tothom coneix, però va tot molt bé”, resumeix.

Quan Ainhoa López va superar un càncer del sistema limfàtic, pensava que ja havia passat el tràngol més gran de la seva vida, però fa uns mesos va tornar a patir una experiència horrible. La jugadora de l'Spar Girona va estar ingressada durant 25 dies per culpa d'una anèmia hemolítica molt greu. "Estava destruint-me per dins i la incertesa cada cop era més gran per a mi i la meva família. La situació era molt greu. Moltíssim. És molt dur a la meva edat, pensar que sobrevius gràcies a les transfusions de sang. En total, me'n van fer dotze. I altres coses... Aprofito per donar valor a donar sang i plasma, no costa res i salva vides! Va ser un procés molt dur i molt lent. Molts dubtes. Fa tres mesos em donaven l'alta i gairebé aprenia a caminar de nou", reconeix.

Unes setmanes després d'aconseguir la medalla de plata als Jocs Olímpics, Vega Gimeno va alertar que el 80% de les graelles televisives tornaven a estar dedicades al futbol masculí. La jugadora valenciana va rebre una allau d'insults a les xarxes socials. "Em vaig haver d'explicar, però crec que al final tothom va entendre la meva opinió", diu. El seu missatge és de sentit comú. “Els Jocs van ser un parèntesi i després tothom va tornar a parlar de futbol. Els esportistes que formem part de disciplines més minoritàries hem d’intentar esprémer experiències com aquesta. És la realitat que ens toca viure. A tots ens agrada el futbol, però no aniria malament repartir l’atenció que s'hi dedica a altres esports”, analitza durant una conversa amb l'ARA.

Viktoria Mirtxeva (Berdiansk, Ucraïna, 1987) és una jugadora del Barça CBS que compatibilitza la seva tasca com a esportista professional amb la de ser mare d'un nen de tres anys. La pivot és una de les veteranes d’un equip blaugrana molt jove que aquest cap de setmana disputa la Copa de la Reina a Saragossa.

Dolors Iglesias té 72 anys, però no ha perdut ni una mica de la seva passió pel bàsquet. L'exjugadora, coneguda com Lolita, aporta la seva experiència tant a l'Spar Girona, on exerceix com a secretària, com a la Federació Catalana de Basquetbol, on forma part de la junta directiva de la Representació Territorial de Girona. "Una de les meves prioritats és donar visibilitat i rellevància a les dones esportistes", diu.

No va ser un diumenge qualsevol. Un any després de quedar-se sense jugar al Palau Blaugrana per culpa d'un càncer del sistema limfàtic, Ainhoa López va poder fer realitat el seu somni i disputar un partit amb el Barça CBS al pavelló culer. "L'any passat no vaig poder jugar al Palau i va ser una cosa que em va fer molt de mal, ja que era un somni per a mi, però les meves companyes i l'afició em van fer viure una cosa única i molt especial. Aquest any ho he pogut gaudir a la pista i no puc ser més feliç i estar més agraïda. Quan era petita, jugar al Palau no era un somni gaire realista, perquè només podia veure els nois... Pensar que ara totes les nenes tenen representació i poden somiar de debò en jugar aquí m'omple el cor", assegura la jugadora.

Després de ser una de les millors jugadores de bàsquet catalanes de la història, Núria Martínez (Vilassar de Mar, 1984) s'ha estrenat aquesta temporada al càrrec de directora esportiva del Barça CBS. La seva transició als despatxos ha començat de manera exitosa i l'equip s'ha classificat per disputar la Copa de la Reina.

El Barça CBS complirà aquest divendres 1.000 dies sense perdre ni un partit com a local. L'última vegada que l'equip blaugrana va caure derrotat al pavelló Joan Carles Navarro va ser el passat 29 de febrer del 2020. Tot i debutar a la Lliga Femenina Endesa, el conjunt català ha començat la temporada amb la mateixa solvència que les últimes campanyes. "No ens imaginàvem començar tan bé, però no posem l'accent en el resultat sinó en el treball que fem en els entrenaments. El que importa és preparar-te el millor que puguis per competir de la millor manera possible. El que ens diferencia d'altres equips és que tothom pot aportar. Hi ha protagonisme per a totes les jugadores en funció del moment del partit. Treballem com un veritable equip", reconeix a l'ARA Itziar Llobet, una de les jugadores que ha viscut tota aquesta ratxa.

Un triple de Brooque Williams fora de temps va evitar la victòria del Cadí La Seu contra el Lointek Gernika (68-70). L'equip català es va quedar sense la recompensa del triomf a la pròrroga per culpa de l'errada arbitral. A diferència del que passa en el bàsquet masculí, els àrbitres de la Lliga Femenina Endesa no tenen la possibilitat d'utilitzar l'instant replay per revisar les jugades dubtoses.

Quinze anys després de la dissolució de l'UB Barça, el Barça CBS va guanyar un partit de la Lliga Femenina Endesa com a local. L'equip blaugrana va tancar amb triomf una jornada carregada d'emotivitat. “Per a mi va ser com reviure el mateix que quan tenia 18 anys. Em fa molta il·lusió tornar a ser aquí, sento com si mai hagués marxat”, diu a l'ARA Anna Cruz. La veterana escorta badalonina va anotar el triple decisiu contra el Cadí La Seu (47-42). “De vegades aquests tirs entren i de vegades no. Vaig tenir sort i estic contenta per haver ajudat a la victòria”, afegeix.