Ja fa gairebé dotze anys que Black mirror va irrompre al panorama serial per sacsejar-lo a fons. El britànic Charlie Brooker reflotava el poder de la narrativa de ciència-ficció i el to moralista de formats antològics clàssics com La dimensió desconeguda per explorar des del pessimisme les derives de la societat tecnificada i hiperconnectada contemporània. Més d'una dècada i cinc temporades després, Black mirror ha perdut aquella capacitat d'impacte. ¿Ens hem avesat a viure en una distopia tecnocapitalista? ¿La sèrie ha esgotat el seu potencial per sorprendre? ¿Ha estat víctima de la sobreabundància de ficcions i de la fatiga de l'audiència? Aquestes i altres raons expliquen que Black mirror ja no generi aquella expectació d'abans, tot i que segueix atraient moltíssims espectadors.

El creador de Black Mirror, Charlie Brooker, s'ha inspirat en la pandèmia del coronavirus per al seu nou projecte, un fals documental sobre l'any 2020 que estrenarà a Netflix i que tindrà Hugh Grant com a protagonista. Segons informa Deadline, se sap que la producció comptarà amb Grant perquè l'actor en va donar alguns detalls en una entrevista amb Vulture. "Interpretaré un historiador a qui entrevisten sobre el 2020. Soc bastant repel·lent, de fet. I us agradarà la meva perruca", va afirmar l'intèrpret anglès, de 60 anys.

Chooseco LLC, l'editorial nord-americana de llibres infantils propietària de la marca 'Tria la teva aventura', ha presentat una demanda contra Netflix perquè considera que ha fet un ús indegut d'aquest gènere a 'Bandersnatch', el capítol interactiu de la sèrie 'Black mirror' que es va estrenar el 28 de desembre i que permetia als espectadors decidir, en diversos moments de la trama, com volien que evolucionessin els esdeveniments, igual que passa en els llibres de 'Tria la teva aventura'.

Recordo certa sensació d’estafa després de llegir els llibres de Tria la teva aventura, que triomfaven entre els que vam créixer a finals dels vuitanta, principis dels noranta. És cert que oferien la possibilitat d’escollir entre més d’una opció a l’hora d’enfilar la línia narrativa de la història. Però aquesta falsa concessió al lliure albir de qui llegia en cap cas comportava una gratificació literària. Ans al contrari, a sobre de no trobar cap gaudi especial en això d’anar endavant o endarrere en les pàgines del llibre, t’havies d’empassar un text sense gràcia posat al servei del dispositiu lector. Vaja, que no ens trobàvem precisament davant de les versions juvenils de Rayuela de Julio Cortázar.

Envoltada de secretisme i amb poca antelació, Netflix estrenarà demà 'Bandersnatch', l’esperat projecte interactiu de 'Black mirror', la sèrie d’antologia creada per Charlie Brooker centrada en els perills de les tecnologies. Des de feia mesos corria el rumor que la plataforma havia escollit el 28 de desembre per llançar la nova temporada de la ficció –la cinquena–, però avui Netflix ha revelat, amb comptagotes, que la misteriosa estrena és en realitat un episodi especial –o 'event', com ells diuen– amb la duració habitual d’una pel·lícula.

Els espectadors tindran una temporada més de 'Black mirror' per angoixar-se per l'efecte de la tecnologia en les seves vides. Netflix ha anunciat avui que ha renovat la sèrie d'antologia per a una temporada més, la cinquena.

Dos veïns d'edificis encarats surten al balcó i intercanvien mirades de complicitat. Un té una bandera espanyola penjada a la barana i l'altre té una estelada, però això no és un problema. Per què? Perquè tots dos duen posades unes lents de contacte futuristes que fan que vegis el que vols veure i no el que tens davant en realitat.

El canvi d’estatus del freak, de figura marginal i marginada a agent actiu en la creació i recepció de continguts, és una de les característiques de la nova era audiovisual. En la seva persistent visió pessimista del nostre món hipertecnològic, la quarta temporada de Black mirror s’inaugura amb un capítol que indaga en el cantó fosc del freak. En concret, el del Robert (Jesse Plemons), un fanàtic de les space operas que ocupa un càrrec de poder en una companyia de videojocs. Com el geni de la programació virtual que és, el Robert converteix un univers molt pròxim a Star Trek en una fantasia de consum propi on pot sotmetre als seus desitjos clons dels seus col·legues al món real. Aquest primer capítol titulat USS Callister explora com els universos fantàstics o de realitat virtual sovint poden convertir-se en translacions de fantasies masclistes no confessades.

Charlie Brooker volia que la quarta temporada de Black mirror tingués un to més optimista que les anteriors, però només se n’ha sortit a mitges. Efectivament, alguns dels sis episodis que conformen la nova entrega de la sèrie deixen entreveure una mica de llum al final del túnel, però altres se sumeixen en la foscor més absoluta.

Els nous episodis de la sèrie d'antologia 'Black mirror' veuran la llum el 29 de desembre, data en què Netflix els posarà a disposició dels usuaris. La ficció creada per Charlie Brooker, que en aquesta ocasió només ha escrit un dels guions de la nova temporada, és una reflexió, utilitzant elements de suspens, sobre la relació dels humans amb les tecnologies.

Dels sis capítols de la nova temporada de Black mirror, el quart, San Junipero, ha acaparat la majoria de comentaris i elogis dels espectadors. Els tres primers resulten més irregulars, fins i tot decebedors. La caiguda en picat que anuncia Nosedive des del seu títol resulta tan previsible com simple la seva denúncia d'aquesta societat de l'espectacle en què la gent et valora per allò que aparentes i els “M'agrada” que acumula el teu perfil social. Playtest funciona com l'enèsim film de terror que encadena ensurts i girs de guió en un escenari tancat, per actualitzar la idea bàsica del gènere: que els malsons s'alimenten de les nostres pors més atàviques. Shut up and dance s'apunta a la certa afició que mostra la sèrie per oferir dilemes morals a partir de canvis en el punt de vista, d'una manera similar al segon capítol de la segona temporada, White bear.