Nino Buscató (Pineda de Mar, 1940) és un dels millors jugadors de la història del bàsquet català. Té 82 anys, però conserva una lucidesa extrema. Com a jugador les va viure de tots colors i això li dona una visió privilegiada. “Vaig formar part d’una època, als anys 50, 60 i 70, en què el bàsquet començava a ser important. Crec que vam ajudar a fer que el bàsquet es convertís en un esport molt popular. Vam aprendre molt dels jugadors estrangers i vam anar adaptant-nos a l’evolució del joc. El bàsquet d’abans no tenia bones condicions. Els jugadors no teníem vambes, les pilotes eren com eren i les pistes de joc s’improvisaven. Tot era diferent”, recorda a l’ARA.

Els pupitres de premsa del Palau Blaugrana són petits i incòmodes per treballar. Una de les coses bones d’anar-hi és intentar agafar lloc prop de la posició que Xavier Saisó té per explicar els partits a través de Ràdio Barcelona, perquè al seu costat sol tenir Nino Buscató. L’exjugador té la capacitat de fixar-se en detalls que a la resta ens passen inadvertits. Quan arriba la mitja part, tots creiem haver entès la clau dels primers 20 minuts, però quan l’escoltes t’adones que encara has de menjar moltes sopes. Els seus diagnòstics despullen els partits de la superficialitat que ens enlluerna a la majoria i se centren en el que de veritat té incidència en el joc.