Impecable. Així es pot descriure amb una sola paraula el concert amb què la nord-americana Sheryl Crow va inaugurar dilluns el Festival Alma, la continuació del Festival de Pedralbes que des de l'any passat es fa al Poble Espanyol i que enguany programa actuacions d'Alice Cooper, Queens of the Stone Age, The Divine Comedy, Cat Power i Jamie Cullum, entre d'altres. La cantant de Missouri, que no visitava Catalunya des que va actuar al Doctor Music Festival d'Escalarre el 1997, va desplegar un repertori de grans èxits que el temps ha convertit en estàndards del country-rock amb un innegable ganxo pop. Precisament l'èxit que va aconseguir als anys noranta, sobretot amb discos com Tuesday night music club (1993), la van allunyar de l'onada del country alternatiu, tot i que hi havia molt d'alternatiu en la manera de fer d'una cantant excel·lent i, encara que no es destaqui prou, una magnífica storyteller que ha remenat temàtiques com la solidaritat amb les persones transgènere, tal com va recordar ahir en presentar Hard to make a stand, del disc Sheryl Crow (1996).

La plataforma Movistar+ ha estrenat el documental Sheryl, que proposa a l’espectador una mirada amb perspectiva de gènere al món del pop i el rock dels anys noranta. Repassa la carrera professional de la cantant Sheryl Crow, però més enllà d’estar dirigit als seus seguidors i altres devots de la música, mostra com el masclisme va contribuir a minimitzar els èxits i a menysprear la producció discogràfica de la cantant. El documental arrenca amb una entrevista que un periodista de la revista Rolling Stone li fa a Sheryl Crow. Ell li comenta orgullós i foteta: “Es pot fer un càsting entre l’àmplia xarxa de coneguts de Sheryl Crow sense trobar una sola persona que no la descrigui més enllà de l’elogi de motivada ”. La insinuació anava carregada de mala llet, perquè era una manera de dir-li a la cantant que ni tan sols el seu entorn proper li tenia cap mena de confiança professional. Crow li respon: “Les connotacions negatives de les paraules motivada i perfeccionista normalment entren en la categoria de meuca. I passa quan una dona és al capdavant d’una empresa i és ella qui diu a un grup d’homes i dones com han de fer les coses”.