A Totes les batalles (Columna), l'advocada Magda Oranich (Barcelona, 1945) deixa constància de la seva lluita incansable pels drets humans i molt particularment pels de les dones, després de sis dècades d'activisme.

Aquest 2025, que farà cinquanta anys de la mort de Franco, és un bon moment per conversar amb Magda Oranich Solagran (Barcelona, 1945), l’advocada que va defensar l’últim condemnat a mort pel franquisme –el militant d’ETA Jon Paredes, Txiki– i que en va presenciar l'afusellament a Cerdanyola, el 27 de setembre de 1975. Oranich, a punt de complir vuitanta anys, continua a dia d’avui exercint d’advocada amb el seu ímpetu característic. En aquesta entrevista repassa una vida de lluita feminista, catalanista i animalista, viscuda entre la dictadura i la democràcia.

Com de present està el vi en el teu dia a dia?

La petició de restituir Laura Borràs com a presidenta del Parlament, formulada aquest dimecres pels seus seguidors més afins dins de Junts, sense que se sàpiga ben bé en nom de qui parlaven, ha descol·locat la direcció del partit, que, tanmateix, davant el gest s'ha mantingut en un silenci indecís: no ha contradit la fugida endavant dels borrassistes, però tampoc l'ha avalat. La formació està en un carreró sense sortida.

Magda Oranich (Barcelona, 1945) és l’única veu de Junts per Catalunya que ha apostat públicament perquè Laura Borràs deixi la presidència del Parlament, fet que li ha costat crítiques internes i atacs a les xarxes.

El darrer afusellat pel franquisme a Espanya, Jon Paredes Manot, Txiqui, va ser defensat per Magda Oranich. Salvador Puig Antich, executat el 1974 pel règim, també. Són només els primers apunts de la llarga trajectòria d'aquesta advocada barcelonina, que ha sigut protagonista aquesta setmana per haver redactat l’informe sobre Francesc de Dalmases i el FAQS. Nascuda el 1945, va començar a ser advocada de presos polítics tot just acabar la carrera i es va implicar de ben jove en l’Assemblea de Catalunya. Detinguda el 28 d’octubre del 1973 –en la caiguda dels 113–, va estar tancada dos mesos a la presó i només en va poder sortir el dia de Nadal per anar a l’enterrament del seu pare, mort d’un infart amb poc més de cinquanta anys.