Sis pins i dos bedolls resisteixen solitaris enmig d'una gran clariana que un dia havia sigut un bosc. Han estat amnistiats, però les desenes o centenars d'arbres del seu voltant han desaparegut. Recorrent el centre de Suècia, d’Estocolm cap a l’interior, es repeteix sovint aquesta estampa. Un grapat de pins o pícees que regnen enmig del no-res; una imatge que ja s'ha tornat habitual al país, on la tala massiva domina de forma contundent l'explotació forestal des de fa dècades. Els boscos boreals (la taigà) han definit els paisatges suecs durant segles, però aquesta pràctica, generalitzada des de fa un segle, els està redibuixant.

El 1644 Dinamarca i Noruega estaven en guerra amb Suècia. L’enfrontament decisiu va ser una batalla naval al mar Bàltic, a l’estret de Fehmarn, a tocar d’Alemanya. Els suecs, amb l’ajuda de la flota dels Països Baixos, van guanyar després que Dinamarca perdés dotze dels seus vaixells: deu van ser capturats i dos es van enfonsar. Gairebé quatre-cents anys després, les restes d’aquelles fragates s’han localitzat sota el Bàltic durant la construcció d’una de les infraestructures més grans d’Europa. Es tracta del Fehmarn Belt, un túnel submergit que tindrà carretera i vies de tren i enllaçarà l’illa alemanya de Fehmarn amb la danesa de Lolland. Un cop acabat, el 2029, serà el túnel combinat més llarg del món i connectarà, de manera més ràpida, els països nòrdics amb la resta d'Europa.

"Seguretat en moments d'incertesa". Aquest ha sigut un dels eslògans de la candidata socialdemòcrata i actual primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, durant la campanya per a les eleccions al Folketing (el Parlament danès) que se celebren aquest dimarts. La incertesa que viu el país nòrdic és causada, com a tot Europa, per un context econòmic advers, amb una inflació disparada a l’11%, i per una crisi energètica a conseqüència de la guerra a Ucraïna.