La publicació de VerdSions, el disc que ha fet VerdCel amb adaptacions de cançons de R.E.M., Los Planetas i Dominique A, entre d'altres, és un bon motiu per estirar el fil de les versions amb la lletra traduïda al català. En temps d'Els Setze Jutges i la Nova Cançó va ser una pràctica habitual portar a la llengua catalana cançoners d'altres llengües, sobretot del francès. L'EP Espinàs canta Brassens (1962) n'és un exemple paradigmàtic. De fet, Georges Brassens ha sigut uns dels cantautors francesos que més recorregut han tingut en català gràcies a Miquel Pujadó. Als anys 60, mentre uns passaven la set amb la chanson, d'altres abeuraven en la inesgotable font de la cançó nord-americana: Jaume Picas va ser el mèdium imprescindible entre el jazz i els estàndards i la veu de Núria Feliu. Més de mig segle després, Víctor Bocanegra, àlies musical del poeta Víctor Obiols, va publicar el disc Poesies de Broadway (2019), una magnífica col·lecció d'adaptacions al català de clàssics del Gran Cançoner Americà que ha alimentat el jazz, el teatre musical i el repertori de crooners com Frank Sinatra.