Només 48 famílies vulnerables tenen instal·lat un comptador social de llum a Catalunya. Dos anys i mig després que s'anunciés la mesura en el marc d'un conveni entre la Generalitat i Endesa per evitar les punxades elèctriques i els riscos que això comporta, el que havia de ser una mesura estrella contra la pobresa no passa de dades d'un tímid pla pilot. Sobre aquesta poca implementació ha posat aquest dilluns el focus la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, en la presentació al Parlament del seu informe per analitzar les polítiques públiques contra la pobresa energètica. Per a la síndica, ja s'haurien d'haver instal·lat "milers" de comptadors per tot el país, tenint en compte que Catalunya està en el top 10 de països europeus amb més habitants empobrits i que en una dècada s'ha gairebé quadruplicat la població que no es pot permetre mantenir casa seva a una temperatura adequada. A Espanya la xifra s'ha doblat, fins a situar-se en el 17% el 2022. "Catalunya està en posició de fragilitat en pobresa energètica", ha deixat dit davant dels diputats.

Famílies vulnerables o pobresa energètica són conceptes que en els últims anys han entrat amb força en el vocabulari dels mitjans de comunicació. La guerra a Ucraïna ha agreujat aquest problema i el govern espanyol ha establert tota una sèrie de mesures per alleugerir el pes de les famílies. Algunes, com la rebaixa de l'IVA o de l'impost a l'electricitat, són automàtiques, però d'altres requereixen un cert coneixement dels mercats energètics i certa proactivitat per part dels usuaris per accedir-hi.