Kathy Sey és un huracà de paraules, gestos, danses, cançons. Un cicló d’energia. Un volcà que s’encén i vomita indignació, una torrentera que s'enriu dels qui la jutgen, un vendaval que pentinaria els espectadors de l’última fila del teatre Coliseum, però també una brisa que acarona la petita filla del reverend Parris, una dona que sap plorar. A la vigatana Kathy Sey, una de les tres cantants de The Sey Sisters, l'havíem vist fins ara en petits papers en espectacles de gran factura com Els jocs florals de Can Prosa o La botiga dels horrors. Ara fa el gran salt com a actriu amb el monòleg Tituba. Bruixa, negra i ramera a la sala Periferia Cimarronas, atractiu cau de la cultura negra a Barcelona. Però sembla que no sigui el primer. Mostra una gran seguretat escènica fins i tot quan la tècnica del teatre falla. Kathy Sey es desborda sobre la petita escena. Un rostre tremendament expressiu. Una gesticulació poderosa. Una dicció impecable. I una entrega absoluta.