Només un terç dels catalans tenen el català com a llengua habitual. Aquesta és una de les novetats que es desprenen de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població (EULP) que el Govern fa pública cada cinc anys. Si el 2018 un 36,1% de la població tenia el català com a llengua habitual, ara és el 32,6%, quatre punts per sota, i catorze punts per sota de fa vint anys. També cau dos punts el castellà (al 46,5%), però creix el bilingüisme (del 7,4% passa al 9,4%) i també l'ús d'altres llengües (del 3% al 5,6%). Tanmateix, hi ha més parlants de català (117.000 més, que el fan servir amb altres llengües) i més persones que el coneixen (267.600 més). L'explicació de la caiguda percentual és l'elevat volum migratori, que dilueix l'efecte dels que se sumen a la llengua: el creixement de parlants és inferior al creixement poblacional.

L'euskera s'està rejovenint gràcies a l'escola. La població que més el sap parlar ja són els joves (de 16 a 24 anys): tres de cada quatre es consideren bascoparlants i només un 10% no entenen el basc. Fa trenta anys, només l'entenia un de cada quatre joves. El govern basc ha presentat l'Enquesta Sociolingüística de la CAE elaborada el 2021 i han pogut observar l'evolució dels últims trenta anys, des de la primera enquesta del 1991: els ciutadans que es consideren bascoparlants han crescut 12 punts en tres dècades (han guanyat 261.000 parlants).

Més de la meitat dels barcelonins no parlen mai català en el seu dia a dia o el parlen poc (53%). Només el 30% l’utilitzen molt o força. Especialment entre els joves, l’ús habitual del català a Barcelona ha caigut del 35,6% al 28,4%. No hi ha cap districte de Barcelona on predomini el català entre aquest col·lectiu: en alguns llocs és molt puntual, com a Nou Barris (on hi ha un 5% d’ús habitual del català) o a Ciutat Vella (16%) però també a Sants, Sant Martí i Sant Andreu (23%). Per a la gran majoria, el 62%, el castellà és la llengua que senten i parlen, com revela l'Enquesta a la Joventut de Barcelona 2020. Amb aquestes dades sociolingüístiques, Barcelona ha posat fil a l’agulla per fer la seva aportació al Pacte Nacional per la Llengua, en sintonia amb el govern català. L’objectiu essencial és fer arrelar de nou el català en la identitat barcelonina.