Arribar a Lliurona vol dir paciència, perícia i desgast. Primer, perquè la pista sense asfaltar és llarga. Segon, perquè sembla que no s’acaben mai els revolts. I tercer, perquè el cotxe, si no està preparat per a les carreteres de muntanya, pateix. Però arribar-hi després de més de mitja hora de pista forestal des de Beuda (la Garrotxa), a 10 minuts en cotxe de Besalú, té recompensa. Sense gairebé cobertura –però amb wifi públic dins l’església, dessacralitzada–, desconnectat del corrent elèctric i sense connexió d’aigua que no sigui una font o la de la pluja, aquest micropoble d’una cinquantena d’habitants a cavall entre l’Alt Empordà i l’Alta Garrotxa és un balcó que mira al Mediterrani i el Pirineu. Per l’est, el golf de Roses i el cap de Creus; pel sud, la Tossa d’Espinau, i pel nord, el majestuós mugró del puig de Bassegoda.