Un home recolzat a la paret d’un edifici. Li passa per davant un oficial nazi i crida: “Nazi!” L’oficial s’atura, es gira i va cap a ell: “Perdona, m’has dit nazi?” L’home li respon: “Bé, n’ets un”. “Quina impertinència! –diu l’oficial– Que estigui al partit nacionalsocialista i a les SS no em converteix en un nazi. També deus pensar que soc d’extrema dreta, oi?” L’home recolzat a la paret comença a no entendre res. “Sí, què podries ser, si no?”, li respon amb una pregunta. L’oficial, ben segur de si mateix, diu: “Potser soc un ciutadà preocupat, espantat per la dominació estrangera, però no soc de dretes i no soc un nazi”. Al costat d’ells dos hi ha un altre home, vestit de soldat nazi, que està penjant esvàstiques. “Ei, tu, semblo un nazi, jo?”, li pregunta l’oficial. El soldat li respon: “No, no m'ho sembla”. L’oficial retreu a l’home recolzat a la paret que veu nazis per tot arreu. “Quan et quedes sense arguments, és fàcil jugar la carta nazi”, li diu el nazi. I, finalment, quan l’home recolzat a la paret afirma que el Führer també és nazi, l’oficial nazi el deté per haver insultat el Führer.