El grup Fetus continua lligant punk i folk, cada vegada més en sintonia amb l'esperit de The Pogues, la banda irlandesa que va liderar Shane MacGowan. Ho certifica el disc Càntir nou fa aigua fresca (BankRobber, 2024), novament produït per Joan Colomo, que reforça el camí que van engegar arran de Sota, cavall i rei (2021) i que inclou col·laboracions de les Testarudes i una adaptació del poema Ahir de Josep Carner i un recitat d'arxiu de Joan Vinyoli (Domini màgic). En parla el bisbalenc Adrià Cortadellas, cantant i compositor principal de Fetus.

Shane MacGowan, el cantant i l'ànima de la banda irlandesa The Pogues, ha mort als 65 anys, segons ha informat a través d'Instagram la seva dona, Victoria Mary Clarke. "El Shane, que sempre serà la llum que em sosté i la mesura dels meus somnis i l'amor de la meva vida [...], se n'ha anat per estar amb Jesús i Maria i la seva preciosa mare Teresa". Feia anys que la salut de MacGowan era fràgil, víctima dels excessos i abusos d'una vida que va cremar sense mirar mai enrere, escrivint grans cançons i deixant un llegat artístic de primera magnitud amb clàssics com Fairytale of New York, que va cantar el 1987 amb Kirsty MacColl.

Les clavegueres de l'Estat, on "massa jutges mengen fetge d'un penjat", i el baró de Cruïlles que reclamava el dret a cuixa reben la indignació popular a La serra dels perduts (BankRobber, 2022), el quart disc del grup Fetus. Vibrant combinació de folk i punk, hereu dels romanços de Jaume Arnella, del pop dels Housemartins i de la gresca melancòlica dels Pogues, l'esperit del nou àlbum de la banda de la Bisbal d'Empordà es pot sintetitzar en un vers de la cançó Estel roig: "Flamegen les fogueres, damunt càntics populars". És a dir, és un cant a revoltes i revoltats, com "les pubilles de Rabioses que acaben escabetxant el baró de Cruïlles", recorda el cantant i guitarrista Adrià Cortadellas. O com les dones que van impulsar els rebomboris del pa a finals del segle XVIII.