Fer que pari el soroll. Aquesta utopia, o una derivada similar, encapçala l’èxode de X (abans Twitter) que s’ha precipitat després de la recent victòria de Donald Trump. Milions d’usuaris, que ja estaven descontents amb la plataforma des que la va adquirir Elon Musk, s’han llançat a explorar noves terres virtuals. Bluesky és l’alternativa preferida. És comprensible: allunyar-se de la crispació, llepar-se les ferides, intercanviar opinions des de la calma. Però també: no renunciar a la visibilitat virtual, ni a  l’estímul immediat dels likes, al bàlsam superficial per a la soledat… I si fóssim més ambiciosos?

Avui milions de persones exposen els detalls de les seves vides a les xarxes socials. Com a espectadors, cada dia consumim milers de vídeos, imatges i continguts en què veiem festivals de música, bons restaurants, viatges a destins exòtics o plans gratuïts, llocs increïbles per visitar... en definitiva, tot el que no ens podem perdre. "Com a societat hem evolucionat cap a una dimensió en què donem més importància a la façana que a l'estructura. Això respon a un pensament consumista i capitalista", assegura Enric Soler, psicòleg relacional i tutor del grau de psicologia de la UOC. "Hi ha persones que poden venir de l'altra punta del planeta per allotjar-se en un apartament turístic davant de la Sagrada Família i marxar de Barcelona sense haver-hi entrat", afegeix. El fet de compartir compulsivament fotos i vídeos a les xarxes socials provoca que les persones, especialment els joves, rebin un flux interminable d'experiències dels altres que poden fer-los sentir que ells no estan disfrutant de la vida, mentre que els altres en gaudeixen molt. 

Seguiment "gairebé complet". És el balanç que el sindicat Solidaritat i Unitat dels Treballadors (SUT) fa del primer dia de vaga indefinida dels treballadors de l'empresa Majorel de Barcelona, que revisa continguts per a TikTok. Aquest dilluns estaven cridats a la vaga per denunciar els "alts costos psicològics" que han d'assumir amb la feina, un desgast que, a ulls del sindicat, l'empresa "no està disposada a pal·liar de cap manera". Però també per una revisió del teletreball que no encaixa amb les demandes dels treballadors. "Ha estat la gota que ha fet vessar el got", han afirmat des del sindicat. SUT no forma part del comitè d’empresa de Majorel, format per USO, CCOO i UGT.

A l’empresa on treballo és habitual que ens enviïn 'whatsapps' i mails fora de l’horari laboral i sovint s’espera de nosaltres que els contestem. Em pot perjudicar protestar? Com ho plantejaries amb l’empresa?

El Pep (és un nom fictici per garantir-ne l'anonimat) treballa en una agència de comunicació. Un cop l'any, la propietària de l'empresa convida tota la plantilla a pujar a uns autobusos per passar dos dies en un hotel fora de Barcelona entre setmana. És el tret de sortida d'una experiència laboral totalment immersiva. "A part d'organitzar activitats com tallers, n'hi ha alguna per fer equip com un tast de vins i sobretot molt de menjar i alcohol", explica a l'ARA. Si algú no hi pot anar, no passa res. El departament de recursos humans no els obliga a participar-hi, però sí que els anima molt a fer pinya. "Em sembla bé que es vulgui encoratjar que hi hagi bones vibracions dins l'equip, perquè passes moltes hores al dia treballant amb la mateixa gent. Però fins a un punt. Crec que s'ha de respectar que hi ha persones amb qui et dus millor i pitjor i també que alguns som més introvertits que d'altres".

Hora d’iniciar les classes a l’Escola Zurich de Barcelona. Els alumnes de 4t d’ESO –14-15 anys– deixen els mòbils en una capsa. No els recuperaran fins que finalitzin la jornada, a les 16.30 h de la tarda. Tampoc s’enduran el mòbil quan facin excursions, estades o colònies, una mesura que el centre va introduir fa sis anys amb l’objectiu de promoure les relacions socials entre els adolescents i relacionar l’ús dels dispositius electrònics únicament a les tasques d’aula: “A l’escola fomentem l’aprenentatge de les noves tecnologies, però vinculades a la feina”, detalla Carlos Rossich, coordinador pedagògic d’educació secundària del centre. Això significa que els alumnes disposen de tauletes digitals des de primària, que només utilitzen en el marc lectiu. En qualsevol activitat de lleure, durant el pati o durant el menjador, infants i adolescents no tenen accés a les pantalles.